El misser de la defensa en el cas Can Domenge dels actuals portaveus d'UM al Parlament i al Consell, Bartomeu Vicens i Miquel Àngel Flaquer respectivament, creu que la possibilitat de subhastar els terrenys en conflicte no tenia cap mena de sentit, tenint en compte que l'objectiu del Consell de Mallorca era executar un projecte urbanístic concret a Can Domenge. Així ho confirma un informe elaborat pel catedràtic de dret administratiu de la UIB Avel·lí Blasco Esteve per encàrrec de l'advocat Eduardo Valdívia, que avui podria presentar-lo davant el jutge instructor del cas, Àlvaro Latorre.
L'informe sobre el cas Can Domenge esgrana tots i cadascun dels punts del concurs i en defensa la seva legalitat. Però sobretot, insisteix en el fet que posar els terrenys a subhasta per lliurar-los al millor licitador hagués estat un error, ja que «el contracte i concurs de Can Domenge no té com objecte només l'alienació del bé immoble, sinó també l'execució del projecte d'urbanització i edificació previst en el Pla General de Palma».
El catedràtic Avel·lí Blasco considera, a més, que l'Administració â"en aquest cas, el Consellâ" estava en el seu dret de fer ús d'una certa «discrecionalitat» per decidir quines serien les bases del concurs. I, segons assegura el catedràtic, totes les bases s'ajusten a la legalitat i estan plenament justificades segons el projecte que el Consell havia previst per a Can Domenge, basat en la qualitat i l'adaptació a diversos paràmetres: temps d'execució, condicions postvenda, adaptació al Pla Territorial, etc. Un altre dels punts importants de l'informe pericial presentat per la defensa de Bartomeu Vicens i Miquel Àngel Flaquer fa referència al preu.
L'informe defensa que el preu de sortida que es posà als terrenys de Can Domenge era equivalent al preu de mercat, en contradicció amb altres informes tècnics presentats en aquest presumpte cas de prevaricació, frau, tràfic d'influències i revelació de secret oficial, en el qual podrien estar implicats els 20 exconsellers del PP i UM del Consell de Mallorca, presidit llavors per Maria Antònia Munar. L'escrit presentat davant el jutge assegura que els vora 30 milions de preu de sortida garantien al Consell l'ingrés mínim necessari. I que, per l'interès públic, era molt més avantatjós un concurs que no pas una subhasta.
