El fred del passat dilluns 31 de desembre no aconseguí glaçà el simbolisme que representa la celebració de la festa de l'Estendard entre els centenars de persones que es congregaren a les portes del Consistori per assistir a la tradicional desfilada cap a la catedral de la Seu.
Quan sonà l'himne de Mallorca, La Balanguera, tota la plaça de Cort vibrà. Fou un instant carregat de gran cerimoniositat. Era el tret de sortida a una comitiva que, per no rompre el costum de segles, estigué representada per la corporació municipal: la batlessa de Palma, Aina Calvo, i els regidors de l'Ajuntament. Tots ells es dirigiren a la catedral, al compàs de La Balanguera i dels tocs centenaris, marcats pels Tamborers de la Sala.
Al mateix temps, els cossiers, els cavallets de l'Escola de Música i Danses de Mallorca, els genets de la Confraria de Balears de Cavallers de Sant Jordi i els ministrils del Consell de Mallorca precediren la comitiva i mostraren al públic les danses més antigues i pròpies de la terra amb un ordre gairebé matemàtic i al ritme d'antics sons, medievals alguns, i d'altres d'orígens remots, de procedència desconeguda, però que han perdurat entre els avantpassats per acabar formant part de la tradició més arrelada de tot un poble.
Abans, els regidors del Consistori col·locaren enmig de la plaça el bastó forrat de murta amb la senyera de l'Estendard Reial a la cimera del rei Martí per donar pas als actes programats de dilluns, que posaren fi a la festa de l'Estendard, que s'inicià el dia 29. Una de les festivitats més significatives i remarcades de Palma, juntament amb les del seu patró, Sant Sebastià. Tot i el caràcter pagà i laic d'aquesta festivitat, el seguici es traslladà a la Seu, on el bisbe de Mallorca oficià la tradicional missa. A diferència d'altres anys, el Pacte de Cort relegà l'assistència a l'acte ecumènic per part dels representants municipals a una decisió voluntària dels mateixos regidors. A la missa, no hi estigué present el tinent de batle, Eberhard Grosske.
El missioner dels Sagrats Cor, Lluc Gabriel Seguí, fou l'encarregat de llegir el sermó de la Conquesta, les parts més significatives del qual reproduïm a la pàgina 10 de Diari de Balears. Seguí exalçà, en el seu discurs, la unitat de la llengua i de la identitat com a poble. «El dia 31 de desembre de 1229, el nostre poble va néixer cristià i català, per més que, ben aviat, va adquirir personalitat pròpia dins la confederació catalanoaragonesa, simbolitzada pel pi de les tres branques i per la mata de jonc». Amb aquestes paraules Seguí denuncià la pèrdua de llibertats polítiques i democràtiques, la repressió de la nostra llengua i els intents d'«afeblir» els llaços comuns que es conserven amb la resta de territoris de parla catalana.
A tot això, s'hi uní la reivindicació de recuperar una memòria històrica que ha estat volgudament oblidada: «És necessari que tinguem ben presents, en primer lloc, els mallorquins i mallorquines oblidats i represaliats per qualsevol motiu, els noms dels quals han estat esborrats arbitràriament dels llibres d'història». Per això, evocà la necessitat de fer justícia a través del diàleg, sense cap tipus de revenges.
