El fred del passat dilluns 31 de desembre no aconseguí glaçà el
simbolisme que representa la celebració de la festa de l'Estendard
entre els centenars de persones que es congregaren a les portes del
Consistori per assistir a la tradicional desfilada cap a la
catedral de la Seu.
Quan sonà l'himne de Mallorca, La Balanguera, tota la plaça de
Cort vibrà. Fou un instant carregat de gran cerimoniositat. Era el
tret de sortida a una comitiva que, per no rompre el costum de
segles, estigué representada per la corporació municipal: la
batlessa de Palma, Aina Calvo, i els regidors de l'Ajuntament. Tots
ells es dirigiren a la catedral, al compàs de La Balanguera i dels
tocs centenaris, marcats pels Tamborers de la Sala.
Al mateix temps, els cossiers, els cavallets de l'Escola de
Música i Danses de Mallorca, els genets de la Confraria de Balears
de Cavallers de Sant Jordi i els ministrils del Consell de Mallorca
precediren la comitiva i mostraren al públic les danses més
antigues i pròpies de la terra amb un ordre gairebé matemàtic i al
ritme d'antics sons, medievals alguns, i d'altres d'orígens remots,
de procedència desconeguda, però que han perdurat entre els
avantpassats per acabar formant part de la tradició més arrelada de
tot un poble.
Abans, els regidors del Consistori col·locaren enmig de la plaça
el bastó forrat de murta amb la senyera de l'Estendard Reial a la
cimera del rei Martí per donar pas als actes programats de dilluns,
que posaren fi a la festa de l'Estendard, que s'inicià el dia 29.
Una de les festivitats més significatives i remarcades de Palma,
juntament amb les del seu patró, Sant Sebastià. Tot i el caràcter
pagà i laic d'aquesta festivitat, el seguici es traslladà a la Seu,
on el bisbe de Mallorca oficià la tradicional missa. A diferència
d'altres anys, el Pacte de Cort relegà l'assistència a l'acte
ecumènic per part dels representants municipals a una decisió
voluntària dels mateixos regidors. A la missa, no hi estigué
present el tinent de batle, Eberhard Grosske.
El missioner dels Sagrats Cor, Lluc Gabriel Seguí, fou
l'encarregat de llegir el sermó de la Conquesta, les parts més
significatives del qual reproduïm a la pàgina 10 de Diari de
Balears. Seguí exalçà, en el seu discurs, la unitat de la llengua i
de la identitat com a poble. «El dia 31 de desembre de 1229, el
nostre poble va néixer cristià i català, per més que, ben aviat, va
adquirir personalitat pròpia dins la confederació
catalanoaragonesa, simbolitzada pel pi de les tres branques i per
la mata de jonc». Amb aquestes paraules Seguí denuncià la pèrdua de
llibertats polítiques i democràtiques, la repressió de la nostra
llengua i els intents d'«afeblir» els llaços comuns que es
conserven amb la resta de territoris de parla catalana.
A tot això, s'hi uní la reivindicació de recuperar una memòria
històrica que ha estat volgudament oblidada: «És necessari que
tinguem ben presents, en primer lloc, els mallorquins i
mallorquines oblidats i represaliats per qualsevol motiu, els noms
dels quals han estat esborrats arbitràriament dels llibres
d'història». Per això, evocà la necessitat de fer justícia a través
del diàleg, sense cap tipus de revenges.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.