Joves i grans diuen adéu, cadascú a la seva manera, al noi assassinat

Tanmateix, ahir, a Cort es pogueren reconèixer dues formes, si més no, d'entendre la justícia. Els parlaments públics preparats a l'efecte anaren tots en la mateixa direcció: més implicació de les autoritats i que el cas no quedi en l'oblit. Però sobretot, es convertiren en un al·legat per l'educació social. Però ni les pancartes penjades a les tanques de la plaça, ni els crits dels seus amics no anaven en la mateixa línia. Tots demanaven justícia, però molts ho feien exigint un enduriment de les penes per als acusats del seu assassinat que, pel fet de ser menors d'edat, sembla que podrien acabar pagant per la vida de Bertín només amb amb sis mesos de privació de llibertat.

El sector més actiu de la concentració fou sens dubte el de les seves amigues, que passaren una hora cridant: «Visca en Bertín! Volem justícia! Bertín, t'estimam!». Fins que els seus companys s'hi afegiren. Tot i així, un assassinat sempre crea ressentiment, i això també quedà prou palès al llarg de la concentració de Cort. Una periodista poc amant de la veritat apagà la seva càmera i recriminà l'actitud de Julián, un amic de Bertín que fou interrogat pel seu sentiment després de la tràgica mort. «Vols que xerri amb el cor a la mà? -digué Julián-. Idò si pogués ara mateix em carregaria aquests assassins». La periodista, apagà la càmera i, indignada, li demanà que digués una altra cosa.