«T'interessa saber per què el català i el romanès tenen 2.000 paraules iguals?»

Joan Llinàs (1973) és professor de català a la Universitat de Bucarest. Fa nou anys que hi està instal·lat. En aquest temps ha estat capaç de suscitar, entre els estudiants romanesos, un interès i, en alguns casos, una veritable passió per la llengua i la literatura del nostre país.

-Com es convenç un universitari romanès perquè es posi a estudiar català?
-A Romania, tots els estudiants de Filologia han d'estudiar dues llengües alhora, i molts tenen clar que volen combinar l'estudi de dos idiomes molt diferents: un de romànic i l'altre de germànic, posem. Molts dels meus alumnes estudien anglès i català, per exemple, encara que molts altres tenen com a primera llengua el castellà i, després, el català. Per convèncer-los perquè estudiïn català, el primer que els dic és que, per estudiar un idioma molt parlat, ja hi seran a temps i sempre tindran els mitjans disponibles. A més, els dic que el català és el segon idioma més important d'Espanya i els faig entendre que, si mai volen anar a viure a Barcelona, els ho demanaran a l'hora de donar-los una feina decent.

-Bons mètodes de persuasió.
-També n'he fet servir de més estrictament filològics. Fa anys, per tota la facultat de lletres vaig penjar un rètol on tan sols hi havia escrit: «Vols saber per què el català i el romanès tenen dues mil paraules iguals?».

-Bona, aquesta!
-A tot això, convé afegir que des de fa tres anys es pot estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Bucarest. I que actualment tenim 70 estudiants que aprenen la llengua. No estem a zero, ja.

-Tenen gaire informació del país, de la situació sociopolítica, dels trets de l'idioma, de la cultura catalana?
-No, no gaire. A molts els sonen els noms de Gaudí, de Miró, de Dalí. I poca cosa més. Bé, sí: el futbol també hi ajuda. Perquè cada vegada que per la televisió es retransmet un partit del Barça, els locutors parlen de l'equip català, dels jugadors catalans, dels seguidors catalans. Però encara que, en un principi, els estudiants no en sàpiguen gaire cosa, s'hi acaben introduint d'una manera ràpida. Descobreixen autors que no havien sentit anomenar mai i els troben tan bons que, en menys d'un any d'estudiar la llengua, ja tenen clar que, en saber-ne prou, els traduiran al romanès. Això ha passat, i passa, amb Jaume Cabré, Ramon Solsona...

-Com reaccionen quan els explicau la nostra història i la nostra situació sociopolítica?
-En un principi, es pensen que els catalans som com els hongaresos de Transilvània. Però jo els dic que més aviat som els romanesos de Moldàvia. Sigui com sigui, tot ho escolten sense prejudicis. És l'avantatge que té fer classes a l'estranger: et pots desmarcar dels histerismes de la política del dia a dia.

-Explicau-me la diferència entre els hongaresos de Transilvània i els romanesos de Moldàvia.
-Transilvània, fins al 1918, any de creació de l'actual estat romanès, no havia estat mai sota administració romanesa i en aquell moment formava part de l'imperi austrohongarès. Els territoris de la Corona d'Aragó, en canvi, sempre havien estat sota la nostra administració, sense influència d'altres potències. D'altra banda, a l'actual República de Moldàvia, per influències polítiques històriques externes, li han canviat oficialment el nom de la llengua i ja no es diu romanès sinó moldau, i allà pots trobar persones que entenen el moldau però no el parlen, com passa a ca nostra. Parlen rus, això sí, tot i que el rus és una llengua sense estatut oficial.

-Fa nou anys que viviu a Romania. Heu vist els canvis que s'hi han produït. Com era el país? Com és? Com vos sembla que serà?
-Primer de tot, cal diferenciar entre Bucarest i el camp. Bucarest sí que ha canviat, però el camp no. De tota manera, els canvis que s'han produït a la capital són bàsicament de formes, superficials: els carrers estan més asfaltats i hi ha molts més fanals, més anuncis i més diversitat de marques de cotxe, per exemple. Però la mentalitat continua sent la mateixa de sempre. Els romanesos han passat de viure en el comunisme ferri de Ceaucescu a viure en una mena de capitalisme estètic. Això es nota en el fet que molts romanesos prefereixen exhibir un cotxe modern abans que viure en una casa en bones condicions.

-Creis que hi ha gaires semblances entre Romania i Espanya pel fet d'haver sofert el càstig de dos règims totalitaris?
-No ho sé. El cert és que aquí el règim de Ceaucescu els va marcar molt. Els va infondre una indolència que encara tenen, com si tot fos una fatalitat davant de la qual no es pogués fer res. Ni tan sols protestar. Perquè ningú no protesta. Els alumnes han de treballar en aules que estan en males condicions? Doncs hi treballen, i ja està. Tothom, o gairebé, està resignat al que li toca. A tot això, a més, s'hi ha d'afegir el fet que ningú no se sent solidari de ningú. Tothom mira per ell, la qual cosa a la vegada és molt comprensible, perquè, si formes part d'un país que estava completament a zero, és el més normal del món que vulguis que els primers a deixar d'estar a zero sigui la teva família.

-Ara, a l'Estat espanyol, s'està parlant molt de la memòria històrica. Com es gestiona la història a Romania?
-No es gestiona. Directament s'ignora.

-Què vol dir que s'ignora?
-Òbviament hi ha associacions que lluiten per recuperar-la, però són grups minoritaris i sense elements joves. A tall d'exemple: encara no es poden consultar tots els arxius de la Securitate (la policia secreta), i molts se'n queixen, però tampoc no formen part de cap grup de pressió ni acudeixen a les manifestacions, quan se'n fan, si és que se'n fan.

-Queden signes del passat, però? Plaques, estàtues...
-Quan va caure el règim de Ceaucescu, es varen treure algunes estàtues i símbols que havia posat l'antic règim, però a pesar de tot això encara en queden grans vestigis, perquè el veritable vestigi és tota la ciutat, amb les seves grans avingudes plenes d'enormes blocs de pisos tots iguals i molt grisos, que de vegades actuen de pantalla per amagar barris de cases unifamiliars, amb jardí. I la Casa del Poble, naturalment, erigida en un turó on abans hi havia un dels barris més antics. Però la veritat és que, a la gent, sembla que tot plegat li és bastant igual.

-El nivell cultural dels universitaris romanesos, és alt? És més alt que el dels estudiants de per aquí?
-Jo crec que sí, que és més alt. Sobretot, potser, per una raó. Com que durant el comunisme els joves no podien fer res, perquè la vida estava del tot reglada i les televisions no donaven més que programes afins al règim, doncs es passaven el temps llegint. Era el que més fàcilment podien fer per provar de matar el temps o d'entretenir-se Ara, en canvi, quan l'oferta d'oci s'ha diversificat, més o menys, el nivell ha començat a baixar.