El batle d'Escorca, Antoni Gómez, va manifestar ahir al matí, davant el col·lectiu En defensa de Lluc, que deixa en mans del Consell la suspensió del planejament per a les llicències concedides per construir a es Guix. El col·lectiu En defensa de Lluc es va constituir divendres passat, perquè es paralitzi la urbanització de es Guix, i està integrat per l'Associació d'Antics Blavets, ARCA i el GOB.
Des del col·lectiu demanen que es paralitzi el projecte, que preveu la construcció de 165 habitatges plurifamiliars amb capacitat per a uns 771 habitants i que, segons va informar ahir el batle, «les llicències ja estan atorgades». Antoni Gómez va acceptar reunir-se ahir amb el col·lectiu, que es van presentar, davant ell, com a tal i li van exposar les seves preocupacions.
Antoni Gómez va deixar clar que «des de l'Ajuntament allò que no podem fer és pagar indemnitzacions per poder aturar la urbanització, perquè el cost és inassolible per part de l'Ajuntament». Així, Gómez va deixar clar que tant si es redueix l'edificabilitat "com proposa l'informe de la UIB" com si se suspenen les llicències s'ha d'indemnitzar, i va assegurar que la urbanització d'es Guix té totes les prestacions com a tal, posant en dubte l'estudi de la UIB que assegura que «les voravies estan pràcticament totes sense pavimentar, excepte davant de solars edificats.»
Des d'aquest col·lectiu consideren urgent la intervenció de l'Ajuntament d'Escorca i del Consell de Mallorca, per tal que se suspenguin, de manera immediata, les llicències en aquest paratge i que es faci la corresponent modificació de les Normes Subsidiàries o del Pla Territorial per protegir aquest indret. A més, aquest col·lectiu reclama, no només que es redueixi la construcció de plurifamiliars a unifamiliars, sinó que no es construeixi a es Guix i, en la mateixa línia, també fan una petició perquè, igualment, es preservi la zona de Son Massip, un altre espai d'Escorca susceptible de ser urbanitzat. Membres del col·lectiu han sol·licitat reunir-se formalment amb la consellera insular de Territori, Maria Lluïsa Dubón i amb el batle d'Escorca, ja que es tracta de dues institucions amb competències per poder aturar «el que consideram una agressió irrecuperable al paisatge».
