El degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears, Luis A. Corral, considerà ahir que l'especulació urbanística, lligada a la sobrevaloració de terrenys a partir dels canvis de classificació, és un fenomen que no s'ha aconseguit aturar durant els darrers anys perquè «no hi ha voluntat política de fer-ho». Corral explicà que la situació s'estén per tot l'Estat espanyol, «mentre que a Europa no succeeix el mateix», perquè les lleis aprovades durant la democràcia «no han fet res en la lluita contra l'especulació». «Les lleis no es fan complir», afegí el degà dels arquitectes, «i es manté la vinculació entre la propietat del terreny i el seu aprofitament urbanístic».

Aquestes declaracions les realitzà durant la presentació de les VI Jornades sobre Ordenació del Territori que organitza aquesta setmana el Col·legi professional. A l'acte, també hi assistiren el conseller d'Ordenació del Territori, Gabriel Vicens; el d'Habitatge, Jaume Carbonero, i la consellera insular d'Ordenació del Territori, Maria Lluïsa Dubon. Els seus departaments col·laboren en aquest esdeveiment. En el document de presentació de les jornades, i coincidint amb el que manifestà el degà, el Col·legi d'Arquitectes exposa que «l'actual ordenació urbanística no ha aconseguit contenir el desmesurat desenvolupament i l'especulació» i que, tot i l'entrada en vigor dels plans tereritorials de les Illes i que els planejaments municipals s'hi estan adaptant, «ha arribat l'hora d'afrontar les causes del fracàs de l'actual ordenació».

Per altra banda, el conseller Gabriel Vicens mantingué ahir que la llei de mesures urgents per a la protecció del territori i el decret de suspensió cautelar que l'ha d'acompanyar s'aprovarà «de seguida, en unes setmanes», encara que no volgué parlar de cap data concreta. Vicens insistí que existeix un «ampli consens» sobre aquesta qüestió dins l'Executiu, encara que se n'estan «perfilant els darrers detalls. Segons digué el conseller, la intenció és priotitzar l'aprovació del decret de suspensió per evitar que es produeixin «transformacions urbanístiques» als llocs que es pretén desclassificar. Considerà inevitable que s'hagin filtrat algunes de les zones afectades.