cielo claro
  • Màx: 21.7°
  • Mín: 13.08°
21°

«Ningú mai no ha reivindicat que Napoleó fos de llengua corsa»

El catedràtic Ghjacumi Thiers participa a «La Romània conflictiva»

ANTONI MATEU. Palma.

Ghjacumu Thiers (Bastia, 1945) és lingüista i catedràtic de Llengua i Cultura Corsa a la Univesitat de Corte, capital històrica de Còrsega. Aquest estudiós ha estat, aquesta setmana, el primer participant al curs «La Romània conflictiva», organitzat per la UIB i coordinat pel professor Jaume Corbera, per donar a conèixer la realitat socilingüística d'altres llengües minoritàries romàniques.

-Quants parlants té el cors?

-L'illa de Còrsega té poc més de 270.000 habitants i es calcula que un 42 per cent de la població encara parla la llengua autòctona. El nostre idioma, però, no es parla només a la nostra illa, i això és una cosa que molta de gent no sap. A la regió de la Gal·lura, al nord de l'illa veïna de Sardenya, també hi ha una comunitat de parlants de llengua corsa. Aquests pobladors s'hi establiren a mitjan segle XVIII, fruit d'una colonització. Per tant, a Sardenya s'hi parlen quatre llengües: català a l'Alguer, cors al nord, sard a la resta de l'illa i l'italià, que és la llengua oficial de l'Estat. Una altra comunitat de corsoparlants es troba al continent, a Marsella. En el segle XIX i a començaments del XX moltes famílies s'establiren en aquesta ciutat, que és el port que tradicionalment ha unit l'illa amb França.

-Quina és la situació legal de la vostra llengua?

-Molt de greu em sap dir-ho, però el cors no és idioma oficial. L'article segon de la Constitució francesa, que diu que «el francès és la llengua de la República», és inalienable. Ningú no gosa discutir-ho. Això fa que cap llengua minoritària de l'Estat francès gaudeixi d'oficialitat. Tanmateix, l'Assemblea de Còrsega, que és el Parlament regional, promou una sèrie de mesures a favor de la llengua pròpia. Que Còrsega tingui una Cambra representativa no deixa de ser un fet paradigmàtic. Com que som una illa, França ens considera un territori d'ultramar, igual que la Guaiana o Martinica. Per això tenim un Parlament. No podem oficialitzar la llengua, però, com que tenim competències en educació, podem introduir-la a l'ensenyament. Segons les enquestes, un 80% de la població és partidària de dotar el cors d'oficialitat.

-Quines són les causes que provoquen que els índexs de corsoparlants davallin?

-És evident que el fenomen immigratori fa que l'ús de la llengua pròpia minvi. En els darrers anys la població immigrant ha augmentat moltíssim. Es calcula que tres quartes parts de la població són d'origen estranger o francès. Això, però, no és res nou. En els anys setanta, després que Algèria s'hagués independitzat, molts de colons francesos que en fugiren, triaren Còrsega com a nou lloc de residència. Llavors, part d'aquella immigració s'integrà lingüísticament. Jo crec, però, que la solució del problema lingüístic implica que totes les illes de la Mediterrània, amb les Balears incloses, facem un front comú per demanar més autonomia a Europa. La població insular del Mediterrani suma més de vuit milions de persones. No és normal que jo, per venir a Mallorca, hagi de passar per Bastia, Marsella, París, Barcelona i Palma.

-Napoleó era cors, com ha incidit això en la mentalitat col·lectiva de l'illa?

-Ningú no ho ha reivindicat mai lingüísticament. L'any que Napoleó nasqué, el 1769, va ser quan França annexionà Còrsega. Hi ha qui diu que Napoleó, ja estant a París, tenia dificultats serioses a l'hora de parlar en francès, com és natural. Tanmateix la quimera de Napoleó era arribar a ser emperador, fos d'allà on fos. Conten una anècdota que diu que una vegada que va anar de visita a Milà, es va fer servir de la seva condició de corsoparlant, per fer valer la seva suposada «italianitat» davant un governador local.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.