Un 93'1 per cent dels residents a les Illes Balears entén el
català. Aquesta xifra es desprèn d'un estudi sociolingüístic que
fou fet públic ahir a Barcelona i que comprèn tots els territoris
de parla catalana. Els percentatges de catalanoentenents i
catalanoparlants de Catalunya, País Valencià, Illes Balears,
Catalunya Nord, Andorra, Franja de Ponent, i la ciutat de l'Alguer,
s'han obtingut a través de més de 20.000 enquestes telefòniques
fetes durant els anys 2003 i 2004.
Les diferències entre territoris són clares. Les Balears se
situen en el quart lloc després de la Franja de Ponent, Catalunya i
Andorra. Els municipis de les demarcacions de Saragossa, Osca i
Terol, que fan partió amb Catalunya, componen el territori amb un
índex més elevat de persones que entenen i parlen el català. Per
contra, té un dels percentatges més baixos de gent que el sap
escriure. Les conclusions de l'estudi foren presentades pels
responsables de Política Lingüística dels diferents territoris.
Margalida Tous, directora general de Política Lingüística, hi
assistí en representació de les Illes Balears.
«Aquest estudi és una eina bàsica perquè les diferents
administracions d'arreu dels territoris poguem fer feina de manera
conjunta per normalitzar l'ús del català», digué Tous. De moment,
encara no s'han fet públiques quines iniciatives es duran a terme
per prestigiar socialment l'ús de la llengua pròpia encara que, en
paraules de Tous, «hi ha un clima d'entesa entre tots els
representants per poder dur projectes endavant».
Tanmateix, cap representant polític del País Valencià assistí a
l'acte.
En el seu lloc hi fou present Manuel Pérez Saldanya, vicepresident
de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per Bernat Joan, secretari
general de Política Lingüística de la Generalitat, «la cosa
important que mostra el resultat de les enquestes és que la
transmissió generacional de la llengua a territoris com Catalunya i
les Illes Balears no s'ha trencat».
«Als enquestats "explica Joan" se'ls demanà: "Quina llengua
parlàreu primer vós, a casa, quan éreu petit?" i "Pot indicar-me
quina és la seva llengua?"».
«Tant a Catalunya com a les Balears el percentatge de persones
que responen a la segona pregunta que la seva llengua és el català
és superior al percentatge de persones que responen que el català
fou la primera llengua que parlaren. Això, per tant, "diu el
reponsable de Política Lingüística de Catalunya" mostra no només
que la transmissió de pares a fills es manté, sinó que també, a
l'edat adulta hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques que
adopten al català com a llengua d'identificació». En opinió de
Bernat Joan, això demostra com aquells territoris que doten
d'oficialitat les seves llengües pròpies fa que el seu percentatge
de parlants augmenti.
En canvi, als territoris on això no succeeix, com són els
municipis catalanoparlants d'Aragó, Catalunya Nord o la ciutat de
l'Alguer, el nombre de persones que senten el català com la seva
llengua d'identificació és inferior al nombre de persones per a les
quals el català fou la primera llengua que aprengueren. Una altra
dada que l'estudi posa de relleu és que un 78'6 per cent de la
població del conjunt dels enquestats pensa que els parlars de tots
i cadascun dels territoris conformen una mateixa llengua.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.