El director general de la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, passà la setmana passada una ordre a tots els quarters de les comunitats autònomes amb llengua pròpia perquè s'impulsi l'ús d'aquestes llengües. Mesquida justifica aquesta ordre no només amb la Constitució, sinó també amb la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Així, el document recorda «l'obligació de garantir una atenció completa als ciutdans en la llengua que sol·liciti sempre i quan sigui oficial». Tanmateix, aquesta ordre té un caràcter voluntari. «La Guàrdia Civil s'ha d'adaptar a l'esmentada normativa sempre i quan els seus recursos ho permetin», diu també el document.

El director general, però, fa esment que una sèrie de serveis que ofereix el cos de la Policia militaritzada hauran de ser bilingües. A partir d'ara, el missatge de benvinguda de les centraletes telefòniques dels quarters seran en castellà i en la llengua pròpia de cadascuna de les comunitats. Una altra mesura serà que els impresos d'intervenció d'armes també seran bilingües. Així mateix, Mesquida també ordena que els caps de la Guàrdia Civil facin les gestions pertinents amb els organismes autonòmics, provincials o locals per tal de promoure la realització de cursos de basc, català o gallec. L'Asociación Independiente de la Guardia Civil, una de les associacions professionals d'aquest col·lectiu, valora de manera molt positiva aquesta mesura, però estableix que «l'aprenentatge de les llengües cooficials hauria de ser diferent depenent de si els agents són originaris de les regions on existeixen les esmentades llengües; de si, baldament no ho siguin, hi vulguin quedar o viure-hi; o si, per contra, només hi estan una temporada curta».

«Com que la majoria d'agents són andalusos, extremenys o asturians â"diu aquesta associació en la seva webâ" caldria que els sous dels agents del País Basc, de Galícia, de Navarra, de Catalunya, de València i de Balears fossin més elevats que els de la Policia Autonòmica. Així s'incentivaria els joves autòctons, que ja saben les llengües d'aquestes comunitats, perquè entrassin al cos».