Joan Juan Moll i Andrés Silva són el director executiu i el gerent adjunt de Fruita Bona, una de les empreses que es cuiden de comercialitzar la major part de la fruita que es produeix a Mallorca. En aquests moments es troben en la fase final de la comercilització de la fruita d'estiu. Amb un instant, però, s'iniciarà la campanya d'hivern que, sobretot, se centra en els cítrics. Precisament, l'extensió de terra que es dedica a aquests fruits ha minvat considerablement en els darrers deu anys.

"Quin percentatge dels cítrics que comercialitzau són mallorquins?
"(Joan Juan Moll). Procuram que la majoria de taronges i llimones que venem siguin de la terra. Jo diria que més d'un noranta per cent ho són. Què passa, però? La realitat és que no podem proporcionar taronges mallorquines durant tot l'any. Entre els mesos d'agost i octubre el camp mallorquí veu com minva la seva capacitat per cítrics. Durant aquests mesos, en podem guardar algunes partides dins les cambres frigorífiques, que es van venent així com el mercat els demana. A finals del mes d'agost, però, inevitablement aquests stocks ja s'han exhaurit. És en aquest moment, quan no queda més remei que haver de dur taronges i llimones de fora, de l'hemisferi sud, que és quan estan a la plena. Sobretot en duim de l'Argentina, Brasil, Uruguai o Sud-àfrica.

"(Andrés Silva). Les taronges sud-africanes són les més gustoses. En aquests mesos passa una cosa curiosa, i és que les taronges que arriben de fora són més gustoses que les d'aquí. Això té una explicació. Les taronges i llimones argentines que estan als mercat just estan collides de fa dues setmanes, mentre que les mallorquines fa dos mesos que estan dins la conservadora. Aquest és l'únic període en què això succeeix. La resta de l'any, és evident que entre les taronges mallorquines i les argentines, no hi ha color. Les d'aquí són molt més bones i fresques. Ens les menjam collides de l'hora.

"Així i tot, hi deu haver algunes diferències entre taronges i llimones?
"(J.J.M.) El període de productivitat d'una llimonera al llarg de l'any és més extens que el del taronger. Hi ha llimones durant més mesos. Tanmateix, però, a la llarga quan hi ha la demanda de l'hostaleria durant l'estiu, hem d'acabar per recórrer a les llimones de fora.

"(A.S.) És en aquests moments, quan les llimones de fora es paguen a un preu més elevat que les d'aquí. El preu puja per mor de les despeses del tranport.

"Es diu que en deu anys han estat arrabassats uns 140.000 fruiters de les Balears.
"(J.J.M.) És veritat. Fins i tot, jo diria que se n'han arrabassat més. S'han fet llevar, sobretot, fruiters dolços. Això són albercoquers, pruneres, pereres i pomeres. Els cítrics se n'han vist afectats en menor mesura. Si bé, he de dir que a Sóller i a Fornalutx, s'han abandonat moltes marjades de cítrics.

"(A.S.) Les marjades dificulten la mecanització i la recol·lecció és més costosa. Altres zones de tarongers, que són planes, com a sa Pobla o a Muro, han resistit més bé aquest procés de tecnificació.

"I dels poncins, què en deis?
"(J.J.M.) Uf, això! Quasi ningú en parla. És un producte testimonial. Així mateix, en comercialitzam algunes partides. Fa uns anys es varen posar molt de moda entre els establiments d'hostaleria. Ara, han decaigut un poc.

"Què fa que les taronges siguin dolces?
"(J.J.M.) El que fa que una taronja sigui bona o no, és el l'equilibri entre el grau d'acidesa i el de dolçor.
"(A.S.) Perquè una taronja es pugui comercialitzar la relació ha de ser de 6'5 graus entre acidesa i dolçor.
"Com qualificau la iniciativa de l'anterior Pacte de Progrés de Suc de les Illes?
"(J.J.M.) Allò va ser una iniciativa molt bona que va fer un suc de taronja de gran qualitat. Va fracassar perquè al mercat ja hi havia altres marques de qualitat, encara que fossin de fora, que feien aquest producte i la demanda era molt reduïda.