cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
19°

Els hotelers balears i caribenys s'uneixen per fer pressió a la zona

Els empresaris illencs gestionen prop de 50.000 habitacions al Carib

Davant la perspectiva d'un sector turístic globalitzat i una competència cada vegada major, els hotelers balears i els caribenys han decidit unir-se per fer força davant els governs dels diferents països del Carib i fer escoltar-ne les reivindicacions.

Aquest acord es materialitzarà amb l'entrada i participació activa dels empresaris balears dins les associacions dels seus homòlegs al Carib. Així ho pactaren durant la Cimera per la Integració i el Desenvolupament al Carib en el segle XXI, duta a terme ahir a Palma, que comptà amb l'assistència dels principals representants de les associacions i cadenes hoteleres amb inversions al Carib, com Gabriel Escarrer, Miquel Fluxà o Carme Riu.

Les empreses espanyoles tenen la meitat de l'oferta hotelera al Carib, prop de 60.000 habitacions. D'aquestes, entre el 75 i el 80 per cent són gestionades o propietat d'inversors de les Illes. Una xifra que es veurà incrementada en breu amb la incorporació de devers 7.500 habitacions més, 10.000 si es parla d'inversió espanyola en el seu conjunt, segons assenyalà Adolfo Favieres, president d'Aldesa Turismo, que comparagué davant els mitjans en representació dels inversors espanyols. Ho féu acompanyat d'Enrique de Marchena, president de l'Associació d'hotels del Carib (CHA) i el vicepresident de la CTO, Edison Briesen,representant dels governs caribenys.

Marchena explicà que durant la cimera es tractaren temes de fiscalitat, medi ambient, formació i seguretat, com també de les oportunitats i els reptes del turisme a l'àrea caribenya. Les rebaixes fiscals i un sistema unificat que no permeti modificacions així com canviïn els governs serà la primera de les reivindicacions que presentaran els empresaris als diferents executius. De tota manera, Favieres digué que els problemes que troben els inversors espanyols són molts, des de la seguretat jurídica a la manca d'infraestructures i connexions «intracaribenyes», a més de sanitat i educació deficitàries.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.