El polític i periodista Josep Moll Marquès va morir ahir de manera sobtada víctima, suposadament, d'un atac de cor fulminant. Casualment, la seva dona, Karin, era de viatge a Alemanya, de maner que la mort el sorprengué quan es trobava assegut en una butaca, tot sol a ca seva. Col·laborador habitual de Diari de Balears, ahir sortí publicat el seu darrer article.
Josep Moll havia nascut a Ciutadella de Menorca el 1934. Va ser el segon fill de l'eminent filòleg Francesc de Borja Moll, ja establert a Mallorca, i de Francisca Marquès, que volgué tenir els seus dos primes fills, Aina i Josep, a la seva casa de Menorca amb el suport de la seva mare. El 1936 i 1937 vendrien al món els altres dos germans, Joan i Francesc.
Josep Moll estudià Químiques. En acabar els estudis es traslladà a Alemanya, on realitzà pràctiques, però tornà a Mallorca i aconseguí feina de guia turístic. Treballà a Son Servera, on conegué qui seria la seva esposa, Karin. Va ser un enamorament sobtat i condicionat: ella volia viure a Alemanya i Josep no s'ho va pensar: s'hi va traslladar quan era l'any 1960. D'aquest matrimoni nasqueren tres nines: Susanna, Regina i Alexandra.
A Alemanya, Josep Moll treballà per la Ràdio de Baviera en un programa dedicat als emigrants espanyols però, i especialment, hi entrà en contacte amb la política. El 1968, en el maig francès, quan es començava a endevinar el final del franquisme, Josep Moll s'afilià a l'SPD. Anys després Munic seria el lloc de trobada entre els socialistes espanyols i els socialdemòcrates alemanys, la qual cosa més endavant donaria lloc al famós «contuberni». En aquell temps publicà la gramàtica Modernes Spanisch i el curs Dígalo Vd. en alemán. També va ser fundador de la revista Exprés español, que es publicà a Frankfurt de 1970 a 1977. El 1974, un any abans de la mort de Franco, impulsà la creació de la federació del PSOE a Alemanya, de la qual fou secretari general i representant del Comitè Federal del 1974 al 1977.
Va ser precisament el 1977 quan Josep Moll tornà a les Balears. Es presentà, sense sort, a senador per Menorca. El mateix any s'establí a Mallorca i treballà pel Partit Socialista. Dos anys després encapçalà la candidatura del PSOE al Consell Insular de Mallorca i en va ser conseller fins al 1983. També ocupà un escó al Consell General Interinsular de 1981 a 1983. De 1985 a 1991 exercí el càrrec de secretari general de la Federació Socialista Balear. Fins a 1991 fou diputat del Parlament balear i conseller del CIM. Durant vuit anys va ser vicepresident segon del Parlament.
El 1991 va ser elegit president de la Unió Socialista de Palma. El 1995 guanyà unes primàries i es proclamà candidat del PSOE a l'Ajuntament de Palma. Causà un cert rebombori la inclusió de l'escriptora Maria de la Pau Janer com a número 2 de la seva llista, en qualitat d'independent, una operació que va ser avortada des de les bases del partit. Va ser elegit batle Joan Fageda (PP) per majoria absoluta i Moll es dedicà durant quatre anys a fer tasques d'oposició. L'any 2000, amb el Pacte de Progrés, va ser nomenat director de l'Oficina Turística de Berlín, on va estar fins al 2003, quan el nou Govern la tancà.
Josep Moll va ser un col·lahorador habitual del Grup Serra. Cada diumenge escrivia a Diari de Balears i també eren regulars les seves columnes al Mallorca Magazin. Tanmateix, la seva principal aportació va ser la traducció, juntament amb Pere Bonnín, del Die Balearen al català, una iniciativa pionera que s'entregà en fascicles col·leccionables amb Diari de Balears i Ultima Hora. Josep Moll també traduí a l'alemany el llibre sobre el baluard de Sant Pere i el Museu d'Art Contemporani de Palma.
