El polític i periodista Josep Moll Marquès va morir ahir de
manera sobtada víctima, suposadament, d'un atac de cor fulminant.
Casualment, la seva dona, Karin, era de viatge a Alemanya, de maner
que la mort el sorprengué quan es trobava assegut en una butaca,
tot sol a ca seva. Col·laborador habitual de Diari de Balears, ahir
sortí publicat el seu darrer article.
Josep Moll havia nascut a Ciutadella de Menorca el 1934. Va ser
el segon fill de l'eminent filòleg Francesc de Borja Moll, ja
establert a Mallorca, i de Francisca Marquès, que volgué tenir els
seus dos primes fills, Aina i Josep, a la seva casa de Menorca amb
el suport de la seva mare. El 1936 i 1937 vendrien al món els
altres dos germans, Joan i Francesc.
Josep Moll estudià Químiques. En acabar els estudis es traslladà
a Alemanya, on realitzà pràctiques, però tornà a Mallorca i
aconseguí feina de guia turístic. Treballà a Son Servera, on
conegué qui seria la seva esposa, Karin. Va ser un enamorament
sobtat i condicionat: ella volia viure a Alemanya i Josep no s'ho
va pensar: s'hi va traslladar quan era l'any 1960. D'aquest
matrimoni nasqueren tres nines: Susanna, Regina i Alexandra.
A Alemanya, Josep Moll treballà per la Ràdio de Baviera en un
programa dedicat als emigrants espanyols però, i especialment, hi
entrà en contacte amb la política. El 1968, en el maig francès,
quan es començava a endevinar el final del franquisme, Josep Moll
s'afilià a l'SPD. Anys després Munic seria el lloc de trobada entre
els socialistes espanyols i els socialdemòcrates alemanys, la qual
cosa més endavant donaria lloc al famós «contuberni». En aquell
temps publicà la gramàtica Modernes Spanisch i el curs Dígalo Vd.
en alemán. També va ser fundador de la revista Exprés español, que
es publicà a Frankfurt de 1970 a 1977. El 1974, un any abans de la
mort de Franco, impulsà la creació de la federació del PSOE a
Alemanya, de la qual fou secretari general i representant del
Comitè Federal del 1974 al 1977.
Va ser precisament el 1977 quan Josep Moll tornà a les Balears.
Es presentà, sense sort, a senador per Menorca. El mateix any
s'establí a Mallorca i treballà pel Partit Socialista. Dos anys
després encapçalà la candidatura del PSOE al Consell Insular de
Mallorca i en va ser conseller fins al 1983. També ocupà un escó al
Consell General Interinsular de 1981 a 1983. De 1985 a 1991 exercí
el càrrec de secretari general de la Federació Socialista Balear.
Fins a 1991 fou diputat del Parlament balear i conseller del CIM.
Durant vuit anys va ser vicepresident segon del Parlament.
El 1991 va ser elegit president de la Unió Socialista de Palma.
El 1995 guanyà unes primàries i es proclamà candidat del PSOE a
l'Ajuntament de Palma. Causà un cert rebombori la inclusió de
l'escriptora Maria de la Pau Janer com a número 2 de la seva
llista, en qualitat d'independent, una operació que va ser avortada
des de les bases del partit. Va ser elegit batle Joan Fageda (PP)
per majoria absoluta i Moll es dedicà durant quatre anys a fer
tasques d'oposició. L'any 2000, amb el Pacte de Progrés, va ser
nomenat director de l'Oficina Turística de Berlín, on va estar fins
al 2003, quan el nou Govern la tancà.
Josep Moll va ser un col·lahorador habitual del Grup Serra. Cada
diumenge escrivia a Diari de Balears i també eren regulars les
seves columnes al Mallorca Magazin. Tanmateix, la seva principal
aportació va ser la traducció, juntament amb Pere Bonnín, del Die
Balearen al català, una iniciativa pionera que s'entregà en
fascicles col·leccionables amb Diari de Balears i Ultima Hora.
Josep Moll també traduí a l'alemany el llibre sobre el baluard de
Sant Pere i el Museu d'Art Contemporani de Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.