L'edició d'enguany de la UCE arribà ahir a la seva fi amb un acte de cloenda en què se celebrà el centenari de l'Institut d'Estudis Catalans. L'esdeveniment comptà amb la presència del seu president, Salvador Giner, i del vicepresident, Antoni Riera, a més del president de la UCE, Joandomènec Ros, entre altres autoritats.
Joandomènec Ros es mostrà molt animat i manifestà la seva satisfacció, perquè cada any augmenta el nombre de participants en la Universitat Catalana d'Estiu «i un any més alguns estudiants n'han hagut de quedar exclosos per manca d'espai, però hem assolit les fites que ens havíem plantejat». El president també agraí la participació i l'ajuda que la UCE rep per part de les diferents entitats, com ara la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, entre molts d'altres.
Per la seva banda, el president de l'IEC i professor des de fa anys de la UCE, Salvador Giner, va fer un recorregut per la història de l'IEC, considerat la màxima autoritat científica de l'àmbit català, i hi recordà els anys més durs del franquisme, en què l'institut va sobreviure de manera clandestina i sota una forta pressió del règim.
Importància
Alhora, expressà la importància de la relació entre la UCE i l'IEC, i féu referència als lligams que els uneixen. Giner explicà també la gran tasca que fa l'IEC en l'àmbit de la recerca en català des de l'any 1907, any en què fou fundat, ja aleshores amb una visió de país moderna, universalista i orientada al progrés.
Giner agraí «l'esperit lúdic, acadèmic i patriòtic i la
solvència científica» de la UCE i l'esforç dels seus
organitzadors.
Quant al centenari de l'IEC, el seu president remarcà la
importància de l'entitat per a la cultura catalana i digué que fa
«un servei al país, amb tots els projectes que realitza en tots els
àmbits científics» i valora el centenari amb molt bones
perspectives de futur, «com una obertura absoluta a la
ciutadania».
Així mateix, Giner va fer referència als puntals de l'acadèmia, que segons explicà són «la independència acadèmica, la racionalitat, el progrés i la catalanitat». Per Giner, l'acadèmia és independent econòmicament, ja que no depèn de cap altra institució ni de cap partit. A més, fonamenta la relació amb universitats, laboratoris, científics, etc. Finalment, Giner expressà que l'institut està al servei del catalanisme, tant de la llengua com de la cultura, les quals considera especialitats d'aquesta institució.
Enguany, elsprofessors i conferenciants han augmentat, de 284 a 332. S'hi ha produït un augment de participants, de 1.587 a 1.696. 20 persones no han pogut matricular-s'hi per manca d'allotjament, problema que s'intentarà solucionar amb la rehabilitació del centre Pau Casals. 22 persones s'han encarregat de l'organització, s'hi han acreditat 45 periodistes i s'hi ha pogut gaudir d'espectacles de Maria del Mar Bonet, Obrint Pas o la Companyia Elèctrica Dharma.
Tots els assistents acudiren a l'acte de clausura, que provocà més d'una emoció. L'expedició d'illencs sortí a mitjan capvespre cap al moll de Barcelona, molt contents d'haver-hi assistit i, tot i el cansament, amb una gran rialla a la boca.
