algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
27°

Declararan Palma ciutat antitaurina?

Maulets ha convocat per avui una concentració de rebuig a la plaça de Toros de Palma

El passat 27 de juliol la plataforma juvenil Maulets posà en marxa una campanya amb l'objectiu que l'Ajuntament de Palma declari en un ple que la capital mallorquina és ciutat antitaurina. Les accions finalitzaran avui vespre a les 21.00 hores, amb la convocatòria d'una manifestació a les portes de la plaça de Toros de Palma, com a senyal de rebuig de la correguda que es realitzarà a l'interior del recinte. La declaració de ciutat antitaurina té el primer precedent en el municipi gironí de Tossa de Mar, quan l'any 1989 el Consistori declarà la vila en contra de les corregudes de braus i defensora dels drets dels animals. Aquesta declaració es fonamenta en el patiment innecessari que sofreixen els animals des que els duen a la plaça fins que hi moren, després d'una llarga agonia. Es tracta d'una declaració formal d'intencions, però no de cap restricció, ja que el caràcter municipal del manifest no té força pràctica, perquè no legisla. Per tant, el fet que una ciutat es declari en desacord amb les curses de braus no fa que s'hi deixin d'organitzar del tot, com es va veure fa unes setmanes a Barcelona.

El moviment antitaurí és un fet en els ambients organitzatius internacionals. Són molts els països que compten amb organitzacions ecologistes que protagonitzen una oposició força activa a les corregudes de toros. És el cas de països europeus com França, Itàlia, Portugal, i com no, Espanya. Però també és un sentiment estès al continent americà, sobretot en llocs com el Perú o Colòmbia.

A pesar d'això, un dels fets que estimularen més aquest moviment a les nostres contrades fou la declaració de Barcelona com a ciutat antitaurina, el 2004. Aquesta decisió provocà que molts d'altres municipis catalans adoptassin la mateixa fórmula. La xifra s'aturà en 34 municipis. Sant Cugat del Vallès, Granollers, Banyoles i Valls en són els més importants. Després de la ciutat comtal, la localitat espanyola més gran que s'ha declarat en contra de les curses de bous és Coslada, de la Comunitat de Madrid. El seu cas suposa l'únic exemple d'oposició oficial en ciutats de l'Estat que no siguin catalanes.

Amb tot, la decisió final en el cas de Palma la tindrà el govern encapçalat per Aina Calvo. De moment, en l'acord de govern que subscriviren les diferents forces no s'hi esmenta res en aquest sentit. En el cas que la iniciativa es volgués plantejar seriosament, s'hauria d'obrir un període de conversacions entre els socis de Cort per avaluar l'opinió real dels ciutadans sobre aquest tema.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.