El Govern central entén que les dades macroeconòmiques que presenten les Balears no permeten justificar un règim fiscal especial com el que tenen les Canàries. Segons una resposta parlamentària de l'Executiu central a una pregunta formulada pel diputat del PP per Balears Joan Salord, el major desenvolupament econòmic i social de l'arxipèlag balear respecte a l'Estat no fan necessari l'adopció d'un sistema específic de finançament.
Després d'advertir que les dades de riquesa per càpita de Balears són molt superiors a les de Canàries, el Govern central recorda que el Règim Especial canari pretén aconseguir un «equilibri just i adequat» entre Canàries i la resta de comunitats i, en canvi, en el cas de Balears, les seves dades econòmiques «no sembla que determinin la necessitat d'establir especialitats fiscals que promoguin el seu desenvolupament econòmic i social» pel seu «major nivell de renda».
El Govern central interpreta que en una sentència del Constitucional es justifica el règim especial canari no només pel fet insular sinó per les dificultats de creixement econòmic de l'arxipèlag en les quals influeix el fet insular, aclarint fins i tot que aquest sistema fiscal seria reversible si variàs l'evolució canària.
Un altre dels eixos de la postura del Govern central és que Balears, al contrari de Canàries, no és susceptible de ser considerada regió ultraperifèrica i, per tant, no pot rebre els Ajuts de l'Estat permesos per la Unió Europea.
Tot i això, el Ministeri d'Economia recorda que el fet insular de Balears està tipificat a l'Estatut on es reconeix un Règim Especial (REB) que «reconeixerà el fet específic i diferencial de les Illes» i tindrà un «instrument financer que, amb independència del sistema de finançament de la Comunitat, doti els fons necessaris per la seva aplicació».
Per tant, segons Madrid, «ja existeixen disposicions» a l'ordenament autonòmic de Balears per atendre «específicament» el seu fet insular, sense que aquest impliqui que «hagi de ser equiparable» al cas canari.
