L'ús de la llengua catalana a les universitats mostra un panorama que no convida a l'optimisme i que tendeix a la baixa. Aquesta és la conclusió que s'extreu de L'ús del català a l'ensenyament superior dels Països Catalans, un treball del sociòleg mallorquí Tomeu Simó Mesquida que analitza la situació de la llengua catalana a les universitats. Segons les dades que recull, la docència en català se situa per sota del 50%, i és especialment baixa en algunes universitats, com la Miguel Hernández de València o a la Universitat d'Alacant, on no arriba al 2%.

A Catalunya l'ensenyament en català és del 63'3%, a Balears del 51'3%,i al País Valencià de l'11%. Tot i això, Simó avisa que les universitats no segueixen un model comú per recollir les dades, amb la qual cosa el nombre de classes fetes en la llengua pròpia podria ser encara menor.

La situació és especialment alarmant en els estudis de grau superior. Els màsters i postgraus es fan un 75% íntegrament en castellà i un 5'6 % en català. Les xifres tenen la seva importància, ja que cada dia augmenta l'oferta d'estudis de tercer grau i el nombre d'estudiants, sobretot de fora, que els cursa.

L'estudi de Simó esbossa tres factors que han provocat la davallada de l'ús del català: la progressiva privatització de l'ensenyament, l'augment de la mobilitat i la manca d'un marc regulador eficaç. En els darrers anys, el nombre d'estudiants baixa, mentre que el d'estudis puja. Això fa que els centres entrin en una cursa per captar alumnat, el qual en els tercers graus és majoritàriament de fora de l'Estat. En aquest context, se sacrifica el català en favor del castellà, ja que els professors poden triar la llengua de docència.

La UIB: un cas a part
La Universitat de les Illes Balears és una illa enmig del nou mapa universitari català. Mentre que les universitats valencianes i catalanes reben un nombre molt important d'alumnes estrangers, a les Illes aquests només són uns 330. Això es deu al fet que la seva oferta de postgraus és escassa, en comparació. «La UIB té l'oportunitat de no cometre els mateixos errors, d'integrar-se en el nou panorama educatiu amb una personalitat pròpia i amb els mecanismes perquè no sofreixi un retrocés de la llengua, com ha passat als altres llocs». Per això, Simó diu que «s'ha de potenciar la integració positiva» en favor de la llengua.