Mapa de la investigació de l'operació Llampec

El gran protagonista de l'operació Llampec és, sens dubte, el titular de la Fiscalia Anticorrupció, Juan Carrau, que treballa en estreta col·laboració amb el fiscal Pedro Horrach. Ells dos constitueixen el veritable nucli d'aquesta investigació i, segurament, són els dos personatges més temuts per la presumpta xarxa de delinqüents que volen descobrir. La Policia Nacional espanyola està el seu servei i alguns cossos especialitzats estan tenint un paper important en la recerca i l'anàlisi de certa documentació difícilment interpretable per la Fiscalia. Els funcionaris d'Hisenda també tenen un paper rellevant en aquest sentit. A banda d'estar a les ordres d'Anticorrupció, el cos de funcionaris de l'Agència Tributària està emprenent investigacions pel seu compte. De fet, si la Fiscalia està immersa en aquesta operació és, precisament, per una intensa feina que duia en marxa més de dos anys.

Les operacions que s'investiguen en el marc de l'operació Llampec són moltes i molt diverses. Resulta realment espectacular veure fins on pot arribar la imaginació humana a l'hora de muntar xarxes lucratives il·legals. Tanmateix, aquesta operació investiga tres grans tipologies bàsiques de delictes, totes entrellaçades entres si.

En primer lloc, el blanqueig de doblers a través dels anomenats paradisos fiscals i d'altres fórmules que permeten ocultar l'origen d'uns determinats doblers i que faciliten l'evasió d'impostos. I aquí és on entren en joc les altres dues tipologies de delictes que s'investiguen i que, com veurem, constitueixen una roda imparable de delinqüència econòmica. El segon delicte investigat és el frau a Hisenda, resultant tant del fet d'amagar determinades operacions multimilionàries per evadir impostos, com de cometre determinats delictes lucratius generadors de «doblers negres», que ni poden ser declarats a Hisenda ni poden ser utilitzats sense un procés previ de blanqueig. Però quines són aquestes activitats delictives que, al cap i a la fi, constitueixen la base i l'origen d'aquest «cercle viciós»?

Fins ara s'ha parlat, sobretot, d'estafes i, concretament, de la venda d'un mateix solar a diferents propietaris. Però s'han destapat múltiples operacions sospitoses que podrien formar part de la xarxa que s'investiga.

Durant els primers dies de l'operació Llampec, el jutge instructor número 12, Àlvaro Latorre, en fou el principal protagonista. I és que les primeres detencions estigueren relacionades, totes, amb un delicte molt concret: les dobles i triples vendes de solars. Aquest delicte d'estafa està sent investigat per tres jutjats d'instrucció més: l'1, el 8 i l'11. Molt abans que l'Agència Tributària i la Fiscalia Anticorrupció s'adonassin de l'abast d'aquesta presumpta trama, ja hi havia ciutadans "sobretot estrangers" que havien denunciat ser víctimes d'aquesta curiosa estafa. Fins ara, això ja ha implicat acusacions contra missers, notaris i registradors. Tanmateix, tots els magistrats coincideixen a dir que tots aquests casos aviat haurien de ser unificats i instruïts pel jutjat d'instrucció número 11. Simplement, perquè és a l'11 on es va començar a investigar la primera denúncia per una estafa de dobles vendes.

Durant les últimes setmanes, però, el protagonisme judicial ha recaigut sobre un altre magistrat, Antoni Garcías, el jutge instructor número 7, perquè ell és el responsable de la investigació més complexa, amb més imputacions i amb més ramificacions de tota l'operació Llampec: el blanqueig de doblers. Garcías féu declarar Alexandre Feliu aquesta darrera setmana. I segons la decisió que prengui dilluns ja podria haver-hi dos missers del bufet Feliu en llibertat provisional sota fiances milionàries.

Com s'ha dit, tant la doble venda de solars com el blanqueig de doblers donen lloc a delictes relacionats amb l'evasió dels impostos i el frau a a Hisenda. Una qüestió que s'està investigant tant des del despatx d'Antoni Garcías com des del d'Àlvaro Latorre.