Un estudi europeu adverteix del perill que amenaça les tradicionals marjades, elements molt característics de la serra de Tramuntana i que n'ocupen més de 200 quilòmetres quadrats. L'estudi Marjades i prevenció de riscs naturals a la serra de Tramuntana s'emmarca en el projecte europeu Terrisc, que proposa avaluar la capacitat de regulació hídrica i de prevenció de riscs ambientals de les marjades (bancals) de diferents territoris de l'Europa sud-occidental.

Els marges constitueixen l'element antròpic més característic del paisatge de la serra de Tramuntana. Els espais amb aquest element n'ocupen devers 210 quilòmetres quadrats, i alguns municipis com Sóller o Alaró tenen així gran de la seva superfície.

Finalitat
La finalitat del projecte és establir i divulgar estratègies comunes de gestió i conservació d'aquests paisatges culturals, preveient-ne la degradació, evitant el seu abandonament i estimulant-ne la recuperació.

L'àmbit d'estudi s'ha centrat en Espanya, França i Portugal, per l'existència d'un medi físic on son presents de grans espais amb marges, de gran valor patrimonial i amb un elevat potencial de desenvolupament del turisme cultural i sostenible, i sotmesos a riscs naturals potencialment elevats. A Mallorca, la investigació en el marc del projecte europeu Terrisc l'ha portada a terme el Consell, concretament el Departament de Medi Ambient i Natura, dirigit per Miquel Àngel Borràs.

Segons l'estudi, els marges tenen una forta càrrega simbòlica i d'identitat, però, més enllà dels seus indubtables valors estètics o culturals, compleixen un paper important en la regulació del cicle hidrològic i en el control de l'erosió.

La tècnica constructiva dels murs augmenta la capacitat d'infiltració de l'aigua de pluja i redueix els processos erosius. Així mateix, el gran nombre de sistemes de drenatge associats als camps amb marges ajuda de manera decisiva a millorar-ne l'estabilitat.

Usos
L'abandonament de la pràctica agrícola i els canvis d'usos han incrementat el risc d'incendi, i la falta de manteniment dels marges i de les estructures annexes, arran de l'elevat cost i la rendibilitat escassa dels cultius, han accelerat el procés de degradació. Aquest procés condicionat també per factors litològics i geomorfològics posa en perill, a mig termini, la conservació d'aquest patrimoni.

La necessitat d'emprendre accions per conservar-lo és més rellevant si es valora l'esforç econòmic que suposaria la seva reposició en cas de pèrdua.

Les particularitats constructives referents a la funcionalitat dels sistemes de marjades, necessiten un coneixement precís de les interrelacions entre els elements constructius i les exigències de gestió, per assegurar la seva perdurabilitat al temps.