Visiblement emocionat i sense més pompa que unes patates fregides i ametlles regades amb refrescs i una mica de cava català, Jaume Matas Palou posà en el dia d'ahir punt final a 20 anys de carrera política. El lloc escollit fou al municipi de Llucmajor i no per res en especial, sinó perquè era el torn de la inauguració de la magistral reforma del claustre de Sant Bonaventura, un edifici del segle XVII que es convertirà en centre cívic social i cultural i que albergarà la nova seu de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Llucmajor. Se'n va Jaume Matas per la porta gran? Ni idea. Encara que ahir a Llucmajor va baixar del tren per desaparèixer per un dels modests portells que tantes vegades hagueren de travessar desenes d'austers monjos franciscans del Tercer Ordre Regular. Quines coses té la política.

Jaume Matas digué adéu a tot això amb l'única companyia del conseller de Turisme en funcions, Joan Flaquer, el batle de Llucmajor, Lluc Tomàs, i velles glories del Partit Popular, com Gaspar Oliver o Eduardo Vellibre. Ni rastre dels portadors del nou aire que ha de refrescar el PP balear. Repetesc, quines coses té la política. Acudiren també a l'acte els regidors de l'oposició a Llucmajor, Joan Jaume Sastre (PSOE), Joana Lluïsa Mascaró (PSM) i Joan Oller (UM). Cridà poderosament l'atenció l'absència del portaveu d'ASI Joaquín Rabasco. Jaume Matas i Palou se n'anà de forma discreta, sense fer massa soroll. En el discurs que pronuncià al renovat claustre de Sant Bonaventura, destacà una advertència als prohoms que demà ens governaran. «La grandesa de la política és treballar per millorar les coses i la qualitat de vida dels ciutadans». Als que vénen i algun dia tornaran, Matas els demanà que mantinguin aquest esperit, «per sobre d'ideologies» i de «disputes polítiques». Així sigui president.