Aquell 15 de juny de 1977 tot era nou. Els més joves que havien votat per primera vegada el 1936, ara tenien més de 60 anys.Avui fa tres decennis d'aquella feta i malgrat la tasca pedagògica de les institucions per fomentar la participació de la ciutadania, a les passades eleccions autonòmiques de dia 27 de maig la majoria de vontants encara arribaven als col·legis electorals amb les paperetes «preparades» de casa seva. Eren pocs, sobretot als pobles de la part forana, els que gosaven entrar dins el «confessionari» per triar opció política.Aquelles eleccions s'anomenaren «constituents». El motiu: els diputats electes serien els responsables d'aprovar la futura Constitució del 1978.
Dies abans havien passat per Palma Santiago Carrillo, Felipe González i Manuel Fraga. Tots ells ompliren.
UCD i PSOE s'ho endugueren tot. És a dir, els sis diputats que havien de representar Balears al Congrés es repartiren entre aquests dos partits: 4 per a UCD (Miquel Duran, Raimundo Clar, Santiago Rodríguez Miranda i Francesc Garí) i 2 per al PSOE (Fèlix Pons i Felipe Alonso).Algú ha qualificat aquella època com la de les «utopies esvaïdes». I és que els partits amb representació a Madrid intentaren barrar el pas a les negociacions per a un futur estatut als partits democràtics que no tenien representació.
Allò cert és que els nacionalistes obtingueren mals resultats en aquelles eleccions.
Les mobilitzacions a favor del territori i del medi ambient eren freqüents en aquella dècada, tot i que el volum constructor no era comparable a l'actual. «Si Mallorca continua així, no bastaran els arbres per penjar-nos» era el lema dels detractors de la construcció desmesurada. Sigui com sigui, poques setmanes després de les eleccions, dia 7 de juliol, el grup llibertari Talaiot Corcat, amb barques i artilugis flotants, envaí la Dragonera per impedir que la promotora Pamesa hi fes una urbanització de luxe. Aquella acció tengué ressò arreu d'Europa. En tengué tant com les primeres eleccions democràtiques.
