Balears té el doble d'amarraments per a barques recreatives que tot Grècia

El GOB alerta sobre l'impacte ambiental que algunes activitats «d'oci» provoquen a la mar

Antoni MateuPalma08/06/07 0:00

Fins a 19.000 amarraments per a barques recreatives o d'esbarjo hi ha als diferents ports esportius de Balears. Aquesta xifra suposa el doble del nombre d'amarraments d'aquestes mateixes característiques que hi ha en tot l'estat de Grècia. Es tracta d'un greuge comparatiu, ja que Balears tan sols té 1.238 quilòmetres de costa i Grècia, amb la seva gran quantitat d'illes i illots, multiplica per vint aquesta quantitat. El GOB féu pública ahir aquesta dada quan donà a conèixer «l'Estudi dels impactes de l'activitat econòmica sobre el mar, a Mallorca». Aquest informe, cofinançat per la Fundació Biodiversitat, que depèn del Ministeri de Medi Ambient, i el Fons Social Europeu, posa de manifest com els diferents sectors econòmics, com el pesquer, el nàutic o el turisme, actuen sobre l'entorn marí i el modifiquen.

«Si comparam l'estat del litoral valencià o murcià amb el de Balears, és evident que el panorama és encoratjador -comentà ahir Antoni Font, coordinador del projecte 'Esti-mar', que pretén conscienciar els empresaris nàutics de la conservació de l'entorn marí. Això, però, no ha de fer que ens relaxem i baixem el llistó de les mesures restrictives. El fet que altres comunitats estiguin en pitjors condicions pel que fa a la urbanització del litoral o l'abús dels recursos pesquers no és motiu perquè, a Balears, es deixi d'actuar en la preservació de la costa i la mar». En aquest mateix sentit, Font digué que «la Conselleria hauria de restringir la tramitació de llicències de pesca d'esbarjo, perquè aquesta activitat d'oci té de cada dia més adeptes i mentrestant, la mar es va buidant de peixos». Per a aquest activista, s'haurien de «prohibir» els campionats de pesca.

«Aquest tipus de certàmens suposen premiar aquelles persones que més peixos han tret de la mar o que hagin fet la captura més grossa, independentment que el destí final dels peixos sigui el consum humà o no», digué Font. Aquestes declaracions contrasten amb la intenció del Govern en funcions que volia fer de Balears un centre d'atracció per a amants de la pesca recreativa d'arreu d'Europa.