JOAN SAMPOL. Lloseta.
La lluita d'Antonia, una veïna de Lloseta procedent de Toledo, és amb el dia a dia. Fa cinc anys que està en una cadira de rodes a causa d'una errada mèdica i es baralla diàriament amb les barreres arquitectòniques del municipi. «Em trobo com una merda perquè tenc ganes de fer moltes coses i no puc per les barreres arquitectòniques», explica Antonia, que viu a una planta baixa d'una promoció de l'Ibavi a Lloseta, un pis adaptat sense barreres arquitectòniques, però amb algunes deficiències per a la gent que es mou amb cadira de rodes, com l'altura no adaptada de la cuina o la humitat que es filtra de les canonades i que és perjudicial per a la salut d'aquestes persones, o també els cotxes que aparquen davant la rampa de casa seva sense cap mirament.
Antonia explicà que ha fet molts amics que estan en la seva situació i que va decidir de començar a lluitar contra les barreres arquitectòniques. «M'agrada ser independent i no puc. És frustrant», explicava. També comentà que s'ha posat en contacte diverses vegades amb el batle de Lloseta perquè se suprimeixin les barreres arquitectòniques, però no ha aconseguit gaires millores, tret d'algunes rampes «mal posades» i algunes reixes de clavegueram on no s'hi fiquen les rodes de la seva cadira. Antonia pot entrar a pocs comerços del poble. N'hi ha pocs que han instal·lat rampes d'accés i altres pocs que han posat rampes provisionals de fusta, però la majoria són llocs «vetats» per a la gent com ella. Tot i això, alguns dels propietaris de comerços estan disposats a adaptar els seus negocis si reben una ajuda de les administracions.
