Els membres del jurat abandonaren ahir l'Audiència Provincial després d'escoltar dues versions oposades en el cas de l'assassinat de Veronica Kovalovska, la jove eslovaca que morí el 16 de gener de 2005 a Cala d'Or. El primer a declarar fou l'acusat, Pedro J.C.Q., company de la víctima. L'acusat mantingué que la seva al·lota es llançà des del balcó després d'una baralla per gelosia. Per la seva banda, els investigadors contradiren la versió de l'acusat i afirmaren que la dona morí al lloc on fou trobada. La primera contradicció del judici fou revelada per un agent, qui explicà que en la seva primera declaració l'acusat admeté haver colpejat la dona amb una pedra, si bé després canvià el testimoni.
L'acusat digué ahir que el dia dels fets anà amb la seva al·lota i una amiga a Palma. Allà es produí el primer conflicte. Tots tres tornaren a Cala d'Or, on sortiren «de marxa» i van prendre copes al bar d'un amic. Llavors es produí un altre conflicte quan Veronica s'enfadà i sortí del local. L'acusat digué que intentà trobar-la i que en no aconseguir-ho tornà a casa, on convivien amb una altra al·lota. Al cap d'una estona arribà Veronica i hi hagué una altra baralla. L'al·lota li exigí que la deixàs sortir de l'habitatge però ell s'hi negà. Segons l'acusat: «Em vaig despistar i sortí al balcó. Quan vaig sortir, me la vaig trobar agafada a la barana. Li vaig dir: què fas? Ella em mirà i botà cap al pis de baix».
L'incident provocà que l'altra companya de pis es despertàs i començàs a cridar en conèixer el que havia succeït. Ambdós decidiren avisar una ambulància. En aquest punt de la declaració, la fiscal cridà l'atenció de l'acusat sobre el fet que no hagués baixat per atendre la seva al·lota. Quan finalment baixaren, es trobaren amb un veí. Intentaren reanimar-la i la taparen amb una manta fins que hi arribaren els serveis mèdics. Aquesta versió xoca amb la que oferiren després els agents de la Guàrdia Civil, basant-se en indicis trobats al lloc de l'incident. Els cridà l'atenció la posició del cos, de cara amunt i amb les mans esteses. «Quan algú cau, allò normal és adoptar una posició de defensa», segons un dels agents. Un detall fonamental fou el dels talls que la dona tenia als braços. Ambdós estaven realitzats de dreta a esquerra. Tanmateix, allò habitual és que quan algú se secciona les venes ho faci des de l'exterior del braç cap l'interior.
Cap dels investigadors no trobà restes de sang de la víctima a l'habitatge i resulta molt improbable pels agents que la dona es tallàs els canells després d'haver-se llançat al buit, quan estava ferida de gravetat. Un altre agent explicà també que la víctima tenia una taca verda en una de les mans, que es corresponia a la saba d'una tanca pròxima, com si hagués intentat agafar-s'hi en una hipotètica fugida. A més, a poca distància del cos els investigadors trobaren ungles trencades de la dona i un floc de cabells.
