En Joan Mora i na Margalida Montserrat han obert des de fa uns anys una carnisseria a Porreres on venen la carn dels animals que ells mateixos fan a la seva granja. Gràcies a això, han pogut mantenir una activitat ramadera que es remunta a generacions enrere.
-Continuam una tradició familiar de sempre. Els meus pares i els meus padrins ja eren ramaders. El meu pare ja tenia vaques i d'ovelles sempre n'he vistes. Això sí, abans teníem més pocs animals que ara.
-Per quin motiu, Joan, et dediques a la ramaderia?
-Quines terres conrau?
-De nostres en propietat poques, però d'arrendades en cultivam devers 120 quarterades, totes dins el terme de Porreres.
-Què conrau en aquesta extensió?
-Sobretot ordi, civada, xítxeros i favó. El nostre sistema és l'autoabastiment. Conram per alimentar els nostres animals. La mescla la faig jo amb el nostre propi gra. El poc pinso que compram el pagam amb el gra que ens sobra i venem al magatzem. Per fer l'ensitjat ens ajuntam tres o quatre. Cadascú hi posa la maquinària que té i, d'aquesta manera, el transport no ens costa quasi res.
-Quins animals teniu?
-Tenim 25 vaques i engreixam tots els vedells que fan. A vegades també en compr de petits a altres vaqueries. La llet, devers 130 tones anuals, la venem a una formatgeria. També tenim 10 truges i devers 130 ovelles. L'alimentació del bestiar és natural al cent per cent.
-Com se vos ocorregué posar en marxa una carnisseria?
-Hi va haver el trull de les vaques boges. Els preus que ens pagaven pels animals eren ridículs. Els bous no valien res. Posar la carnisseria va ser una idea de la meva dona, na Margalida. Primer pensàrem de vendre els nostres productes a la mateixa granja, després ens decidírem per obrir una carnisseria a Porreres.
-No vàreu tenir por d'obrir una carnisseria, en aquells moments?
-No, al contrari. A la Direcció General de Comerç ens varen dir: «N'estau segurs, d'obrir ara una carnisseria?», i vàrem respondre que n'estàvem segurs, que era el moment bo.
-Quins productes veneu?
-Tota classe de carn. I quasi tota és nostra. No produïm pollastre de pinso i, com que la gent en vol, el compram a Matisa. Feim porcs i per a l'elaboració de sobrassada compram porcs grassos a Montuïri. La porcella és nostra. Venem aviram de camp fet nostre. Cobrim el 80% de les necessitats de la carnisseria. Els mens ens sobren i en venem a mercaders.
-Com vos ha anat fins ara?
-No ens en podem queixar. De cada vegada tenim més clients. Uns clients en duen uns altres. I això que sols anam una vegada cada any a la Fira de Porreres. Ve gent de Valldemossa a cercar sobrassada a ca nostra. Hi ha restaurants i agroturismes que, en haver de quedar bé, ens demanen una porcella. El gust no és igual.
-Mantenir granja i carnisseria vos du gaire feina?
-Sí, hem d'atendre els animals i tenir esment a vendre. Els diumenges duim els animals a l'escorxador de Felanitx. Els dilluns dematí anam a cercar-ne les canals i les desfeim. A les 8.30 del matí ja tenim la carn preparada i preparam la comanda de sobrassada i llonganissa, que venem a cinc botigues de Palma. Cada setmana en feim. També servim hamburgueses a un restaurant de Vilafranca.
-Es valora, la qualitat del vostre producte?
-Sí, els clients la valoren molt. La carn de porc de cereals, de pagès, no és la qualitat habitual en els supermercats ni a prop fer-s'hi. El nostre bou també agrada molt més que el corrent. Són carns molt tendres, molt fluixes.
-Heu hagut de fer una inversió gaire forta?
-Ens va costar doblers, però no ens en penedim. Si no ho haguéssim fet, ja hauríem d'haver deixat els animals fa estona. El marge comercial ara és per a nosaltres. Si vens els animals a un mercader, aquest els ha de vendre a un abastidor i aquest a un carnisser. Tothom en aquesta cadena hi ha de guanyar. I els preus estan aturats: l'any 1985 un bou es pagava a 500 pessetes el quilo i ara, a 550. És igual que fa vint anys! Si el pagès no pot vendre ell el seu producte, ho té molt difícil.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.