En relació a l'evolució de les noves matriculacions, en els darrers 5 anys, s'evidencia un creixement del 33'6% en passar d'una xifra de 1.708 nins d'incorporació tardana durant el curs 2002-03 als 2.300 actuals. Però l'evolució més significativa es produeix des de fa dos anys, moment en què es rompen tots els esquemes i tendències: l'aparent davallada en un 70% de nins immigrants d'incorporació tardana a les classes de Balears durant el 2004-05, respecte dels dos cursos anteriors, no es manté en els anys posteriors. Aquell any Balears acollí 1.191 alumnes, davant dels 1.708 i els 1.702 de 2002-03 i 2003-04, respectivament. A partir d'aquest període es capgira la tònica descendent. Primer, amb un tímid augment del 17% d'alumnat el curs 2005-06 en relació a l'any anterior (amb un total de 1.393 nins). Però en l'actual curs escolar la tendència ja s'accelera fins al punt de superar, fins i tot, el sostre màxim que es produí en el 2002-03. Aquesta xifra no només constata que la relació d'alumnat que s'escolaritza una vegada iniciat el curs va en augment sinó també que no atura la tendència a l'alça que provoca la concentració de nins immigrants a les escoles públiques balears.
El gruix d'aquests estudiants són d'Infantil i de Primària. Tenint en compte que la majoria de les escoles de les Illes iniciaren el curs amb aules saturades i ràtios que superaven en un o dos el nombre màxim de 25 alumnes per classe, aquestes matriculacions tardanes contribueixen a empitjorar, encara més, la problemàtica de les massificacions en els centres educatius.
