nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Ferran Aguiló: «Els xuetes eren un obstacle per espanyolitzar Mallorca al segle XVII»

L'escultor parla del futur memorial jueu de Palma

L'escultor Ferran Aguiló està vinculat a moviments de recuperació de la memòria històrica del col·lectiu xueta. És membre de Llegat jueu, d'Arca, i de l'Associació Rafel Valls, que es dedica a l'estudi de la cultura jueva. Parlam amb ell sobre la futura ubicació del memorial que vol retre homenatge a aquest col·lectiu històricament rebutjat.

-Què en pensau, d'aquesta iniciativa institucional que vol fer un memorial jueu a Palma?
-Es tracta d'un projecte que sorgeix en època electoral, però que té bones intencions. Hi ha gent gran, xuetes, que han patit repressió o que, en alguns moments de les seves vides, han estat exclosos de la participació social. Per això, aquest memorial traurà a la llum les vivències d'aquest col·lectiu i servirà per a la reflexió pública.

-Sembla que se'n volen fer dos, de memorials: un de xueta i un altre de jueu.
-Sí. Pens que un memorial xueta, que s'ubicàs prop de la barriada del Terreno, on s'executaren els darrers conversos, serviria d'homenatge a la comunitat mallorquina que des del segle XVII i fins fa dos dies constituí un col·lectiu ben diferenciat. Un memorial jueu, ubicat al call de Palma, serviria per retre homenatge a totes les catàstrofes que ha patit la humanitat al llarg de la història.

-No és paradoxal que justament ara, quan ha desaparegut el sentiment de col·lectivitat entre els xuetes, és quan hi ha més estudis i actes de reconeixement que tenen per objecte aquesta comunitat?
-Sí, és veritat. Però la historiografia encara té molts d'aspectes per aclarir sobre els xuetes. Un fenomen sempre té molts de caires i s'han de saber estudiar. A l'època moderna, els xuetes de Ciutat eren una classe poderosa. Alguns comerciants s'havien enriquit i mantenien contacte directe amb mercaders jueus d'Amsterdam o d'Itàlia. Al segle XVII, la Inquisició espanyola, el primer que féu a Mallorca fou perseguir els xuetes. Es tractava d'una persecució religosa, però també econòmica. Per això, la resistència xueta d'aquella època s'entén com un factor d'antiespanyolització.

-Molts de joves ja no saben què són els xuetes.
-És cert. El memorial ha de tenir aquest objectiu: donar a conèixer el poble jueu convers de Mallorca i la repressió que patí. Aquest memorial no ha de tenir per objectiu fer nostàlgia. El passat no es pot canviar, el present sí que es pot millorar. La repressió contra el poble xueta durà fins a mitjan segle passat. Durant la Guerra Civil, els feixistes feren llistes de xuetes per deportar-los i engegar-los de l'Illa, com feia el nazisme arreu d'Europa. Afortunadament, aquell projecte mai no va arribar a veure la llum. Hem de pensar que la comunitat xueta, al segle passat, encara que gaudia d'una bona posició econòmica, no és que tengués contactes amb jueus europeus. No tenia una infraestructura al darrere. Acabada la guerra, alguns optaren per partir cap a Barcelona, on els seus llinatges no eren considerats xuetes, per evitar la repressió social. Altres motius, però, eren la recerca de l'enriquiment econòmic. Sigui com sigui, la història dels xuetes i la dels jueus ha de ser valorada actualment. Per això són necessaris els memorials.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.