Un estudi troba nivells alts d'arsènic i cadmi dins la badia de Pollença

Els efectes d'aquests metalls són la contaminació ambiental i el risc per a la salut

El torrent de Sant Jordi, a la badia, fa més de 10 anys que rep aigües de l'EDAR en condicions més o menys «deficients»

TW
0

Un estudi supervisat per l'IMEDEA a finals de 2006 ha detectat una gran concentració d'arsènic i de cadmi en el torrent de Sant Jordi i a la badia de Pollença que supera, en alguns punts, els límits naturals i legals permesos.

Es tracta de dos metalls pesants als quals s'atribueixen efectes de contaminació ambiental, toxicitat i ecotoxicitat. No només això. Segons el mateix estudi, el fet cobra rellevança perquè «en el cas que es trobin concentracions d'aquests elements superiors a les habituals es converteixen en un perill pel medi, per la flora i la fauna i fins i tot per la salut humana».

Concretament, aquest estudi té per títol «Anàlisi de les concentracions de metalls pesants en el torrent de Sant Jordi de Pollença. Efectes dels abocaments actuals i històrics de l'EDAR en el torrent», i ha estat realitzat per Maria Cerdà, llicenciada en Ciències Ambientals i supervisat per un tutor, Antonio Tovar, i un director, Xavier Domènech, profesor i investigador de la UAB. La investigació detalla que les acumulacions d'arsènic, en el sediment, es donen sobretot a la badia de Pollença i en menor mesura a la part alta del torrent. Però, a banda del subsòl, els resultats de l'analítica també revelen que aquest semimetall es troba acumulat dins l'aigua en quantitats «notablement superiors als límits naturals». El pitjor del cas però, és que també ha localitzat concentracions de cadmi que «sobrepassen, ja no només els límits naturals, sinó també els legals establerts per la directiva 83/513/CEE». En el sediment, la seva penetració augmenta de «forma gradual» des de la part alta del torrent cap a la badia.

Aquesta anàlisi maneja distintes hipòtesis per explicar les causes d'aquesta contaminació ambiental. Pel que fa a l'acumulació d'arsènic, ho atribueix a l'existència d'una font històrica, les restes de la qual romanen a l'interior del subsòl. En canvi, la permanència del cadmi podria estar causada per abocaments no controlats a la part alta del torrent o pels efectes d'aigües subterrànies.

Aquest estudi, que és la investigació de final de carrera de Maria Cerdà, ha analitzat el comportament i les concentracions de diversos metalls (alumini, arsènic, cadmi, cobalt, coure, ferro, manganès, níquel, plom, vanadi i zinc) en l'aigua, els sediments i aigües intersticials, amb l'objectiu d'identificar els contaminants metàl·lics acumulats en aquests punts durant les últims anys. Els resultats alerten «de forma especial» sobre els nivells dels metalls mencionats.

Per a l'anàlisi s'ubicaren punts de mostreig: 3 abans d'arribar al municipi i 2 després del poble i abans de l'emissari de l'EDAR, 6 després de l'emissari i 5 punts més a la badia del Port de Pollença fent un arc davant la desembocadura del torrent. La mostra de sediment era recollida dels primers 10 centímetres. Pel que fa a la recol·lecció de l'aigua s'usà una bomba manipulada en condicions ultranetes i en el cas de l'aigua intersticial s'extragué amb una xeringa de la continguda en les partícules del sediment.