El jutge del cas Son Banya es confessa

Quant al primer, l'existència de testimonis directes, la troballa d'una part gens menyspreable dels doblers sostrets i les declaracions de persones imputades que han reconegut els fets, han suposat un grau molt alt de certesa sobre el seu desenvolupament. La seva gravetat justificà que es decretàs la presó incondicional de la majoria d'implicats, els de més transcendent intervenció, i condicionada a la prestació de fiança els de menys. En relació amb els fets suposadament esdevinguts al poblat, la notícia de la seva comissió vingué donada per unes declaracions fetes el 20 d'abril de 2006 i davant del Grup d'Atracaments per Nacho, Estelvina i Robert, els dos primers en qualitat de perjudicats i el darrer com a testimoni. Aquell dia es concertà amb José Gómez que l'endemà es fes comparèixer davant el jutjat aquestes persones perquè ratificassin les seves declaracions i fossin ampliades amb intervenció de tots els lletrats fins aleshores compareguts. Així, dia 21 dematí el cap del Grup d'Atracaments comunica a qui escriu que les tres persones esmentades, que havien de comparèixer davant la Direcció per ser acompanyades a aquest jutjat, no s'havien presentat. Aquesta incompareixença s'interpretà com a determinada per la por o per alguna oferta econòmica per part de qualssevol de les persones que es poguessin veure compromeses per les seves declaracions o per ambdues coses alhora, sense que l'ambient indicàs la mes mínima sospita que altres persones, lletrada o policia, poguessin estar involucrades en tal incompareixença».

Recerca
El text continua: «Paral·lelament es donava per segur que la Policia, personalitzada per a aquest cas en el cap del Grup d'Atracaments, José Gómez, els cercava i, mentrestant, es continuava la pràctica de les altres diligències que el cas exigia, bàsicament les declaracions com a imputades de totes aquelles persones que, d'una manera o de l'altra, el matrimoni i el testimoni involucraven en els fets suposadament esdevinguts a Son Banya. Tanmateix, ja que aquells eren els únics elements de càrrec i es trobaven en parador desconegut -es pensava fins i tot que podien ser ja al Paraguai-, les mesures de presó que es dictaren per a la gran majoria dels imputats, tots els quals negaren totalment els fets, es condicionaren a la prestació de fiances en vista de la possibilitat que pel Ministeri Fiscal pogués no arribar a formular-se acusació o, obert el judici oral, resultassin absolts. Aquesta actitud del jutjat era comentada amb el cap del Grup d'Atracaments amb el qual, qui escriu, parlava gairebé diàriament i fou qui dissenyà amb qui escriu una singular estratègia, encaminada a obtenir la captura de Nacho i d'Estelvina; estratègia que es materialitzava en actuacions concretes, i ara sembla ser existeixen indicis més que racionals que, mentrestant, José Gómez tractava amb la Paca que, a canvi d'una aborronadora quantitat de doblers, aquells i el testimoni es posassin fora de l'abast de la Justícia. Enllestides les diligències que es consideraren necessàries, tant respecte dels fets ocorreguts a Santa Ponça com a Son Banya, per acte amb data de l'11 del mes de setembre passat, que abordava per separat uns fets i els altres, es donà per finalitzada la instrucció de la causa present, que passà al Ministeri Fiscal a efectes d'un eventual escrit d'acusació».

Sospites
Fou en el curs de tal tràmit que es reberen les primeres sospites que el cap del Grup d'Atracaments, amb la gens menyspreable connivència de la lletrada, que havia estat designada per Nacho, Estelvina i Roberto, podria haver exigit a la Paca i a la seva filla una important quantitat de doblers perquè aquells no arribassin mai a ratificar davant del jutjat les seves declaracions inicials, i per aconseguir d'aquesta manera exculpar-ne la Paca i tots els seus familiars i simpatitzants. Incoades diligències informatives per la Fiscalia, arribà el moment que la pràctica de determinades actuacions exigia la seva judicialització i, exposada la possibilitat que fos aquest mateix jutjat el competent, el qui escriu fou del parer que, atès el cert grau d'amistat i confiança que tenia amb el responsable del Grup d'Atracaments, hauria de ser un altre jutjat que inicialment emprengués la instrucció que recaigué en el número 7».

Mentrestant, el Ministeri Fiscal, evacuant el tràmit que li havia estat conferit i fent ús de la possibilitat que li oferia l'article 780 de la Llei d'enjudiciament criminal, sol·licità que es rebés una nova declaració de la Paca en qualitat d'imputada i assistida pels seus lletrats, a la qual cosa s'accedeix per providència de 09/10/06, i es permet així reprendre la instrucció i s'assenyala per a tal acte el dia 20 del mateix mes. Mentrestant, el diumenge 15/10/06 miraculosament acudeix a les dependències policíaques Robert, que fa una extensa declaració de la qual qui escriu és informat telefònicament minuts més tard, i rep l'endemà les diligències policíaques corresponents, que motiven acordar que s'aprofiti el mateix dia 20, ja assenyalat per a la declaració de la Paca, per prendre declaració a tal testimoni. La qual efectivament va tenir lloc, però a causa de la impensable extensió que va merèixer aquesta darrera declaració i a altres atencions del jutjat, s'hagué de posposar la declaració de la Paca per al dia 2 de novembre, en el qual va tenir lloc amb el contingut que obra en actes».

«Cinc dies més tard, comparegué de nou en aquest jutjat per iniciativa pròpia la Paca, per posar en coneixença d'aquest jutjat les exigències del cap del Grup d'Atracaments i de la lletrada, que condicionaven la seva exculpació i la d'altres persones al pagament de 400 milions de pessetes, de les quals n'arribà a obtenir en efectiu 100 milions, òbviament en la moneda de curs legal, i arribà a exigir per la declaració de Robert 15 milions de pessetes, que no li foren lliurats, avalat el primer amb la posada a disposició de qui escriu d'una enregistradora la memòria interna de la qual contenia una conversa mantinguda per José Gómez amb Francisca Cortés i amb la filla d'aquesta, Manuela Fernández, que amagava i activava l'aparell, enregistrament que dóna molt de si».

«Doncs bé, si en principi qui escriu era del parer que no havia de fer-se càrrec de la instrucció per raons d'amistat o de confiança, en aquest moment és del criteri que s'hi ha d'abstenir per la raó inversa. L'aversió que un determinat instructor pugui sentir cap al delicte que investiga l'inhabilita per exercir la seva tasca quan repercuteix en l'àmbit personal, que és el que s'esdevé en el cas investigat, del coneixement que suposadament el responsable del Grup d'Atracaments, José Gómez, amb la col·laboració de la lletrada María Àngeles, mentre dissenyava davant qui escriu un pla per obtenir la detenció de Nacho i d'Estelvina, com també per obtenir la compareixença de Robert, negociava alhora amb la líder dels imputats la posada d'aquells fora de l'abast de la Justícia a canvi de la percepció d'una gran quantitat de doblers que inicialment es xifrava en 400 milions de pessetes i que, segons declaracions de Francisca Cortés quedà reduïda a 100 i, segons Nacho, que afirma que ho ha sentit de María Angeles, a 150 milions de pessetes». «Repetesc el convenciment que tal estat de coses crea en qui escriu una sensació d'haver estat traït, i la repulsa, perfectament assimilable a l'enemistat manifesta, que l'inhabilita per continuar la instrucció d'ambdues causes que, d'altra banda, estan gairebé enllestides. Així doncs, tant per l'amistat que en el seu moment hi hagué com per la manifesta enemistat en què s'ha convertit, s'arriba a la situació d'entendre que en aquell qui escriu concorre la causa d'abstenció novena de l'article 219 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, i per tant li resulta obligatori apartar-se del coneixement de la causa present».