Biel Oliver 'Majoral': «Crec que els mallorquins hauríem de començar de bell nou»

-

Fa ara 28 anys que vostè va ser elegit conseller pel Partit Socialista de Mallorca a les primeres eleccions que es feren al Consell. Com veu que ha evolucionat políticament la nostra societat?
-Jo diferenciaria dos aspectes fonamentals de la política de fa vint-i-vuit anys. La gent que pensàvem que ens havíem de dedicar a la política proveníem d'un bagatge de militància intel·lectual, pel que fa a la part més reivindicativa, més esquerrana. I la dreta reconeixia que no venia d'un passat gaire bo, des del punt de vista democràtic i de repressió cultural, i no gosava fer segons què. Fa vint-i-vuit anys començàrem a fer debats dins el preparlament que hi havia o a les primeres institucions autonòmiques i s'hi feien discussions de tipus cultural. Sempre recordaré, amb tot l'afecte del món, que tot un sector de la Unió de Centre Democràtic, encapçalat per Jeroni Albertí, no va voler qüestionar la unitat de la llengua catalana.

-Troba que s'ha professionalitzat la política?
-La política s'ha professionalitzat d'una manera alarmant i la gent ara no té tantes manies. Pensar que vint-i-vuit anys després d'haver aconseguit el reconeixement de la llengua catalana, s'arribàs a un moment que a l'Estatut d'Autonomia hi hagi un principi tant antidemocràtic com és el de no igualar dues llengües, em sembla un retrocés. Però hi ha una altra cosa que vull remarcar. Jo representava el PSM i quan feia alguna exposició sobretot de tipus cultural m'escoltaven i tenia un pes important, un prestigi, i encara que hi votassin en contra ho respectaven. Ara pens que aquesta divisió ha fet perdre el prestigi al món nacionalista per tal de reivindicar avenços en la igualtat.

-Quina actitud té la dreta actual quant a aquestes qüestions culturals i identitàries?
-Gabriel Cañellas, per exemple, no va ser bel·ligerant en aquestes qüestions culturals i de la llengua catalana. Ara, la dreta actual ha fet una cosa perversa, que s'ha situat dins la nova «Sección Femenina», que va néixer «para embellecer las modalidades regionales». Què ha fet la dreta actual? Doncs dir que tot allò dins el món cultural que pugui ser combatiu els ho farem nostre. Agafarem tres o quatre grimpaires. No qüestionarem el català perquè la norma estatutària no ho permet, i intentarem desviar la situació cap a un regionalisme, un balearisme. Ens diuen com hem d'escriure, es reinventen tradicions i això és un intent d'eliminar culturalment un poble. Perquè un poble viu culturalment si hi pot viure, no si té una espècie de museu.

-Algú deia que Mallorca acabaria per ser un parc temàtic, aquí un pagès, allà un xeremier...
-Poden arribar a fer la «Parada balear», aquí uns cossierets, allà uns pagesets, quatre glosadors. Però realment allò que fa que un poble sigui viu, eliminar-ho. I d'això, en saben molt perquè han incorporat el cinisme a la cultura. Cinisme més doblers és una combinació terrible.

-Supòs que és una mala equació.
-Diuen que el català mor i els que tenen poder se'n volen repartir l'herència. Hi ha una colla de miserables que participen de la destrucció col·lectiva. No qüestionen res, ni tan sols el discurs que va fer l'altre dia Matas sobre Pere el Cerimoniós, no qüestionen les mancances de projecció cultural i lingüística. Pensen que perquè han escrit quatre llibres o fet dues exposicions ja està. És a dir, van a una «museïtzació» de la nostra cultura. Jo crec que la projecció de l'any 2007 ha de ser clara, tenim una cultura, pertanyem a Europa, hem de fer una projecció conjunta tots els territoris de parla catalana. Se'n va Matas a Nova York i parla de cultura balear i no passa res.

-I per què no en diuen res?
-Perquè l'objectiu de tots aquests personatges és estar en nòmina. El que em preocupa és que intenten la fragmentació d'aquelles persones que han intentat posicions d'autodefinició. Els han intentat arraconar. Dir que són radicals, quan realment «radical» significa el que va a l'arrel. Aquests tipus de manipulació del llenguatge és terrible. Després la creació d'elits culturals, perquè la gent pensi que això de la cultura catalana és cosa de quatre que viuen d'això. Aquesta fragmentació fa que tot un gruix de gent no s'hi pugui sentir identificada. El que realment importa és que a les escoles hi hagi uns mestres ben preparats i que la gent se senti orgullosa de la seva cultura.

-Vostè té una teoria curiosa per explicar aquestes situacions?
-La teoria dels «beats», que no té res a veure amb els creients. Els «beats» són una espècie que s'ha infiltrat en la vida social amb el principi de predicar el que no creuen. D'aquests «beats», no només n'hi ha al PP, sinó també al PSIB, al PSM i a tots els sectors. Són persones que acaben cedint a les pressions de la destrucció de l'especulació i es converteixen en especuladors de tot tipus.

-Se'ls pot deixar en evidència?
-Quan els dius això es defensen amb l'arma més terrible que jo trob, pròpia dels cínics, i és que diuen que ets un envejós, que fas una crítica perquè no has triomfat. Desconsideren la gent senzilla i normal, s'han carregat la idea de la senzillesa. Consideren que ets un triomfador o un desgraciat. I d'aquests, n'hi ha pertot. Les persones fa anys que intenten aconseguir la felicitat i, per ventura, la felicitat és viure en convivència amb allò que ha forjat la teva cultura, acceptar el que ve, sempre que et respecti. La nostra cultura és matriarcal, no expansiva com la patriarcal. Ens han fet creure que tenim els mateixos paràmetres que les altres cultures. Crec que hauríem de fer allò que s'expressa amb aquesta frase mallorquina tant extraordinària: «Començar de bell nou». Recuperar el substrat cultural i tirar endavant. Hem de normalitzar el país en tots els aspectes.