El deute familiar «frena» el creixement i el deixa en mans de turisme i construcció

Sa Nostra i la UIB preveuen un increment del PIB «assossegat», del 2'6% el 2007

L'endeutament de les famílies també afecta el comerç

Quim TorresPalma09/03/07 0:00

El fort endeutament de les famílies limita la capacitat de despesa dels residents i «frena» el creixement de l'economia balear, que ara mateix se sustenta principalment en el turisme i la construcció. Aquesta és l'anàlisi que fa el Centre de Recerca Econòmica (CRE), dependent de la UIB i Sa Nostra, que preveu que el creixement econòmic de les Illes es mantengui en el 2'6% actual durant el 2007. Segons l'informe de conjuntura, que ahir presentà el director del CRE Antoni Riera, el creixement econòmic de Balears és «assossegat» però «sostingut» i està impulsat pel sector turístic, per això l'economia balear mostra un comportament més similar al dels mercats emissors, com Alemanya, que al de l'Estat, situat al voltant del 4%. Ara mateix, no és la demanda dels residents sinó l'arribada de visitants el que sustenta el creixement del PIB.

La raó que explica la contenció de despesa de les famílies balears s'ha de cercar en el seu alt nivell d'endeutament, que «estrangula» la seva capacitat de compra. Per cada euro que estalvien, en tenen 2'1 en crèdit, quan la mitjana estatal és de l'1'3. La situació encara s'agreuja més amb els increments de tipus d'interès, situats al nivell més alt des del 2001, fet que fa preveure que la contenció continuarà. Una contenció que es deixa notar en el comerç al detall -si no es tingués en compte la inflació tendria un creixement negatiu- i en la matriculació de turismes, que davalla un 9% en el darrer trimestre de l'any. Ni la davallada del preu del petroli ni el bon comportament del mercat de treball -Balears és líder en creació d'ocupació i redueix l'atur- ho capgiren.

Així, les Illes tornen a un patró de creixement tradicional, per la reactivació dels serveis -sobretot el turisme- i la pèrdua puntual de pes de la construcció. Aquest sector modera el seu creixement -tot i que encara és superior als serveis- per la finalització d'obra pública, però es recuperarà la segona meitat de l'any sobretot per la part residencial, després que el 2006 els visats per a nova construcció han augmentat un 23'5% i el nombre d'habitatges projectats, un 23'7%. Segons el CRE, el turisme tornarà a mostrar bons registres, però no tant com l'any passat, quan arribaren un 7'7% més de turistes -durant el darrer trimetre foren un 8'2% més- fins arribar als 12'6 milions de visitants, un màxim històric.