Albert Boulanger, director administratiu i financer del Consell del desenvolupament de l'enginyeria de l'illa de Còrsega, visità la setmana passada Mallorca per participar en el Seminari sobre la vinya i el vi a la Mediterrània, que organitzà el Consell. Boulanger també és entès en programes de desenvolupament local i rural a Còrsega. Aquesta illa, en època medieval, romangué vinculada a la Corona d'Aragó. Des de 1768, però depèn administrativament de l'Estat francès. Així i tot, prop d'un trenta per cent de la seva població es declara partidària de la sobirania de l'illa i d'un revifament de la cultura i de llengua autòctones. És la «Corsica Nazione».
-Quines diferències i comparances hi ha entre Còrsega i Mallorca?
-Còrsega és com quatre vegades Mallorca. La seva població, però, no arriba a 300.000 persones. Aquí, en canvi, sou un milió. Per tant, allà la pressió humana sobre el territori no és tan gran.
-Quin pes té a Còrsega el sector agrari dins el conjunt de l'economia?
-Allà, les explotacions agràries i l'aprofitament dels boscos són molt elevats. Es calcula que hi ha devrs 3.000 explotacions, que ocupen més d'un 10 per cent de la població. Una altra font important de recursos és el turisme. El subsector de la vinya es troba a l'alça. Els vins corsos estan agafant molta de força arreu de França. No hi ha restaurant que no en tingui a les seves cartes. Però si volem competir amb la gran quantitat de vins que hi ha al mercat fan falta marques de qualitat i denominacions d'origen. He visitat vinyes i cellers a Mallorca i trob que encara hi ha un gran potencial per explotar.
-Què pensau del model turístic mallorquí?
-Bé, les xifres parlen. A Mallorca passen una mitjana de 12 milions de turistes a l'any. A Còrsega no tenim la infraestructura per donar servei a tanta de gent. Tampoc no ho volem. En tenim a bastament amb els 2 milions que vénen a l'estiu. La majoria dels turistes que rep Còrsega són francesos i italians que passen les vacances a vorera de mar. L'objectiu de les autoritats corses és aconseguir arrossegar aquests turistes cap a l'interior de l'illa i treure un profit de tot el nostre potencial en patrimoni natural i cultural.
-Apostau per la desestacionalització?
-Voldríem poder desastacionalitzar el turisme i que la gent també ens visitàs durant l'hivern. Per això, tenim en funcionament una xarxa d'albergs de muntanya. En cap cas, però, no pretenem copiar un model turístic com el que hi ha a Mallorca. Volem oferir altres coses a més de sol i platja.
-Voleu dir un tipus de turisme familiar, per exemple?
-Sí. Aquesta és la casta de turisme que volem. Que no siguin els touroperadors els que decideixin quina quantitat de gent ens visita. Que sigui el poble cors que triï, i que els establiments de gestió familiar, com els agroturismes, s'encarreguin d'acollir la gent de fora. Còrsega es troba molt a prop del continent. Hi ha vaixells que fan la ruta Marsella-Còrsega constantment. La idea és que les famílies s'hi desplacin amb el seu propi cotxe amb el transbordador.
-Com afecta la insularitat a l'agricultura?
-Les explotacions corses, com les mallorquines, són petites. El plus del transport i del combustible és molt car si es compara amb el continent. A França, però, els productes alimentaris corsos, com el formatge i embotits, gaudeixen de gran prestigi. Les indústries alimentàries n'hi exporten en gran quantitat. El problema sorgeix quan les indústries franceses ens copien els productes i els venen a un preu més baix. Per això, necessitam les denominacions d'origen o marques de qualitat. Només així els nostres productes poden ser competitius i comercialitzables en igualtat de condicions. A més, amb el tipus de turisme que volem impulsar, els turistes esdevenen un element difusor dels nostres productes gastronòmics. Ells fan que els formatges d'ovella i els embotits se'n vagin a fora i tinguin anomenada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.