«La lluita pel camí no defallirà»

Un miler de persones recorda al batle de Manacor i al senyor des Fangar que tenen dret a passar per dins la finca

Ahir no hi hagué cap problema per franquejar les barreres. Però avui, segurament, tornaran els panys

18/12/06 0:00

J.M.S./A.B. Manacor.
Ara fa un any que l'Ajuntament de Manacor ordenà a Peter Eisenmann que obrís els camins des Fangar. També fa un any que 1.500 persones secundaren la protesta pels camins de la finca convocada per la Plataforma Pro Camins, però la realitat és que, 365 dies després, tot està igual. Ahir, més de 1.000 excursionistes recorregueren de bell nou els camins públics des Fangar i recordaren al multimilionari alemany i al batle de Manacor, Antoni Pastor, que no defalliran. Una frase del manifest ho resumeix: «No tenim altra cosa a fer els propers 35 anys que vetlar perquè aquests camins siguin oberts».

La comitiva sortí passades les 10 hores des de la plaça de Son Macià en direcció a es Fangar on, com l'any passat, no hi havia pany a la barrera i pogueren travessar pels camins per arribar al puig d'Alanar. Això sí, els cossos de seguretat també hi feren acte de presència. Dos vehicles de la Policia Nacional escortaren durant tot el recorregut els excursionistes per si de cas hi havia incidents. Tanmateix, tot va transcórrer dins la normalitat i el temps també féu costat a la causa.

Un manifest llegit per Joan Miquel Monjo, integrant de la Plataforma, hi donà el sus. No hi ha edat per reivindicar allò que és de tots. Així quedà ben demostrat en la convocatòria en defensa dels camins públics. Des de petits, portats pels pares a becoll o amb els cotxets, cavallistes o un nombrós grup de bicicletes se sumaren a la pacífica reivindicació.

La trobada fou organitzada per la Plataforma Pro Camins Públics, però amb el vistiplau de més de vint associacions i entitats sensibilitzades amb la defensa dels camins públics. Així, hi assistiren Bernat Fiol, representant de Gadma; Jaume Sastre, en nom del Lobby per la Independència, i un bon grapat de membres de diferents formacions polítiques. L'objectiu estava ben clar: aconseguir una xarxa viària digna i preservar el patrimoni públic. «Cal lluitar per no perdre més qualitat de vida».

Si l'any passat Eisenmann tancà l'endemà de l'excursió, cal pensar que a hores d'ara haurà fet el mateix. Tot apunta que s'haurà rodat pany i clau per impedir el pas a uns camins que ell considera de la seva propietat, tot i que són els jutjats els que s'hi hauran de pronunciar. Ahir, milers de veus ja dictaren la seva sentència.