«El pagès hauria de tenir ajudes indirectes»

Segons Toni, les polítiques agràries que promouen les administracions van «errades».

«Tant l'administració estatal com l'autonòmica, allò que fan és subvencionar accions puntuals dels costos que es deriven de les obres de millora de maquinària o infraestructures que fan els pagesos -diu Toni-. El que s'ha de fer és crear un política agrària i social que beneficiï la pagesia, amb un sistema de subvencions indirectes. A mi, pel simple fet de ser pagès, que em facin una sèrie de descomptes, com ara en el rebut del corrent o de l'aigua, a l'hora de comprar un cotxe, en la matrícula de la universitat dels meus fills... Tot això faria que la vida del pagès fos més rendible i que els guanys que la societat obté gràcies a la preservació del territori per la tasca dels pagesos, de qualque manera se'ls veuria retornat».

Toni es cuida de més de 180 quarterades repartides per diferents indrets del terme de Palma. La porció més gran es troba a So Na Jaume Nou, a la part nord del municipi, anant de cap a Valldemossa. Algunes finques són propietat de la seva família; la resta, llogades. Tot el que produeix, gra, hortalissa, animals... és ecològic.

Gra i biocarburant
Fa uns dies que les patronals agràries feren saber que el preu dels cereals, en la collita d'enguany, aniria a la baixa. En el cas de l'ordi, concretament, els preus seran els mateixos que es varen pagar el 1983.

La paradoxa del problema del gra és que, essent Mallorca deficitària en cereals, els preus siguin tan baixos.

«Tot és una roda: si el gra va barat, els porcs que s'engreixen amb gra també hi aniran», diu Toni.

Un dels factors que fa que sigui més rendible fer gra a la Península que no a Mallorca és el tipus de propietat. Aquí, les parcel·les són de petites dimensions, d'unes poques quarterades o, fins i tot, quartons i, a més, en lloc d'estar concentrades en un redol, els pagesos les solen tenir escampades per aquí i per allà.

Això fa que el cost energètic sigui molt més gran perquè la maquinària s'ha de desplaçar contínuament. Una possible solució, segons alguns pagesos, seria la creació d'un biocarburant produït amb restes orgàniques que ells mateixos fan. Amb l'obtenció d'un carburant barat no faria falta comprar gasoil.

De totes maneres, hi ha disparitat d'opinions entre la pagesia mallorquina. D'una banda, els que encara creuen que és possible viure del camp. De l'altra, grans propietaris de finques o industrials de la transformació alimentària que pensen que «el camp ja l'ha feta» i que s'han de prioritzar alguns subsectors, condemnant la resta per manca de competitivitat, essent l'objectiu final obtenir un paper purament testimonial de la pagesia.