R.G./J.T. Palma.
L'Estatut que el Parlament aprovà ahir parla castellà de Formentera i traspua electoralisme pels quatre costats.
Des de fa temps, les Pitiüses ocupen un lloc de privilegi a l'escenari polític balear. L'actual equilibri territorial i la Llei Electoral converteixen dues illes que sumen poc més de 100.000 habitants en frontissa que posa i lleva governs.
Aquesta condició propicià operacions estranyes i casos judicials encara no tancats. I encara són fresques les interpretacions que assenyalen que el Pacte de Progrés va perdre els comicis del 2003 en terreny de joc pitiús.
Ahir Antich lliurà a Matas l'eterna majoria a Eivissa, diuen els analistes que sempre apunten cap el mateix lloc.
Recorden els opinadors de «primer toc» que els «populars» sempre han obtingut a la terra de Matutes més vots que tota l'esquerra junta.
Ara, amb els resultats que donaren la única victòria a l'esquerra l'any 1999, també governaria el PP a Eivissa. I això seria així perquè el Consell d'Eivissa estarà format per 13 consellers eivissencs i, en una situació de bipolaritat, el partit més votat sempre tendrà més consellers que l'altre.
I per què ho ha acceptat l'esquerra? Perquè savia que un no seria massa difícil d'explicar. Perquè al PSIB i sobretot al PSOE li interessa que arribi a Madrid un Estatut d'una comunitat del PP i, a poder ser, que incorpori algun detall que el faci comparable al català.
Perquè aquest ha estat l'Estatut de la por; de la por a no perdre, de la por a no quedar com el culpable, de la por a fer-se la foto i, a la vegada, a quedar-se fora de la mateixa.
Un Estatut que avança ma non troppo, que surt amb un ampli consens de la Cambra però que no acaba de convencer ningú.
Un Estatut que arribarà a Madrid amb incertesses sobre finançament, competències o organització territorial. Un text massa interpretable. Just el temps dirà si s'ha aprofitat o s'ha deixat perdre l'oportunitat històrica.
