El premi Nobel de la Pau, l'argentí Adolfo Pérez-Esquivel, apostà per una feina de diplomàcia silenciosa per poder arribar a una solució pacífica al País Basc.
Pérez-Esquivel pronuncià ahir la conferència Processos de pau, convidat pel Club Ultima Hora. Durant la seva dissertació, el pacifista afirmà que la solució del conflicte basc serà «llarga i molt àrdua, ja que per poder arribar a una entesa les dues parts hauran de cedir. Amb intransigències serà imposible trobar solucions pacífiques».
Qui fou guardonat amb el premi Nobel de la Pau l'any 1980 per la seva lluita pacifista va ser presentat per Llorenç Vidal, poeta, educador i fundador del Dia Escolar de la No Violència.
El Teatre Municipal s'omplí per escoltar Esquivel. Entre el públic es pogueren veure les primeres autoritats de la comunitat, com el president del Parlament, Pere Rotger; el delegat del Govern, Ramon Socias; la consellera d'Obres Públiques, Mabel Cabrer, al costat del regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Rogelio Araujo.
A l'acte també hi assistiren el president-editor del Grup Serra, Pere A. Serra; el director general de Publicacions de Grup Serra i director de Diari de Balears, Miquel Serra, i el director d'Ultima Hora, Pere Comas. A més, entre els assistens a la conferència hi eren l'advocat Rafel Parera i la diputada socialista Aina Salom, entre d'altres.
El pacifista, escriptor i periodista, que participà durant més de 15 mesos com a interlocutar entre l'Estat espanyol i la banda armada ETA, considerà que «no hi haurà una solució fàcil, ni simple ni a curt termini», i reclamà que el que s'ha de fer és deixar parlar «el poble d'Euskadi amb llibertat».
Així mateix recordà que dins aquest conflicte les solucions hauran de partir del diàleg, però incidint que «totes les parts hauran de cedir, i no oblidar les víctimes del conflicte», ja que en cap cas «no es pot arribar a un procés basat en la impunitat». Tanmateix, segons ell «és molt complicat saber quin és el grau de reparació de les víctimes».
D'altra banda, el que és membre permanent de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides afirmà «que s'ha de preservar els pobles de la globalització, que els deshumanitza».
Finalment féu un crida a la lluita pacífica i constructiva des de la pau, «contra el poder que exerceixen les transcorporacions, que són els enss que actualment exerceixen el poder absolut, en lloc de les democràcies».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.