Les Pitiüses tenen en el seu fons submarí l'organisme viu conegut més gran del món: una posidònia de 8 quilòmetres de llargària. Així ho va revelar ahir Carlos Duarte, investigador de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea).
Duarte ha participat durant aquest mes amb una vintena d'investigadors més en un treball de recerca conjunt en el Centre d'Investigació Costanera de cap de ses Salines, el més gran de les seves característiques, i que ha comptat amb el suport de l'Imedea i de la Fundació BBVA.
En concret, l'equip de recerca ha estudiat les praderes submarines i les causes de la regressió d'aquestes i han constatat que una posidònia és, amb 8 quilòmetres de llargària, «l'organisme viu més gran de la biodiversitat», en paraules de Duarte.
Aquest vegetal està format per diverses plantes que provenen de la mateixa llavor o el mateix individu genètic i es troba situada entre les illetes de Formentera i Es Pujols, la zona més pròxima a Eivissa.
Precisament, segons els investigadors, entre Formentera i Eivissa s'estén també la pradera de posidònia més gran de la Mediterrània, que té uns 700 quilòmetres quadrats. S'ha de dir que entre aquesta vegetació es troben també algunes plantes que poden tenir més de 100.000 anys d'existència.
Tanmateix, tant Duarte com les dues investigadores que l'acompanyaven ahir, Sophie Arnaud (de la Universitat de l'Algarve) i Salud Deudero (de la Universitat de les Illes Balears -UIB-), varen advertir que aquest patrimoni natural està amenaçat per la pressió humana en les zones costeneres i en alta mar i per les espècies invasores.
Deudero recordà que «a Balears hi ha uns 85.000 amarraments de vaixells i 9 milions de turistes que causen una erosió en les praderes sense que aquestes tenguin temps suficient per regenerar-se, ja que necessita segles per fer-ho».
En aquest sentit, Duarte va recordar que mentre les posidònies han afavorit la formació de les platges «prestant un servei a la societat» ara «estan amenaçades, tot i que no crec que desapareixin». Tanmateix, l'investigador creu necessari «unes polítiques de gestió i conservació integrades» que frenin la seva desaparició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.