El creixement urbanístic que experimenta Palma des de fa uns anys s'ha accelerat a totes les barriades. El que un temps era fora vila de cada vegada ja s'acosta més a Ciutat.

Un exemple és els Hostalets. Aquest nucli de cases sorgí a mitjan segle XIX a un costat del que avui és el carrer Aragó.

Avui en dia aquests habitatges de tipologia tradicional estan desapareixent. L'espai s'aprofita molt més si es converteix un planta baixa, amb dos aiguavessos, en una finca de pisos.

Per ventura, aquestes cases no són de gran valor arquitectònic. La majoria són fetes de mitjans de marès i retacades posteriorment. El que és interessant, però, és la trama urbana que formen els Hostalets.

D'aquí a poc, en desapareixerà una filera del carrer Aragó. Es tracta del tram comprès entre el carrer Martínez Vargas i el carrer de la Reina Violant. Un promotor ha anat comprant tots els habitatges i ara té previst esbucar-los.

La majoria dels seus habitants són llogaters de fa molts anys. Als baixos hi havia instal·lats diferents comerços o negocis. Un d'ells, concretament un cafè, ha hagut de tancar. Una barberia està a punt de fer-ho, però el propietari ja ha comprat uns baixos de la futura finca. La floristeria veïna ha fet el mateix.

Altres habitants han pres altres camins. Aquest és el cas d'una dona gran que vivia en règim de lloguer des de feia més de 70 anys. «D'ençà que era nina -contà un veí- hi vivia amb els seus pares. Quan es casà va continuar allà mateix».

A aquesta dona el promotor li ha oferit una determinada quantitat de doblers. Ella els ha acceptat i amb això se n'ha anat a una residència per a gent de la tercera edat.

Els habitants d'aquest barri, que està format per dos carrers que van en direcció Palma-Inca i quatre que van d'Aragó a Jacint Verdaguer, arribaren a finals del XIX o principis del XX procedents de la part forana per treballar en la indústria de Ciutat.

Actualment la gent que hi viu, en la seva majoria, són persones nascudes a Mallorca o bé immigrants peninsulars que des de fa unes dècades s'hi han anat establint. La tendència del carrer Aragó és que així com es van substituint les cases antigues per les finques modernes, els habitatges van retrocedint cap a l'interior, fent que el carrer sigui més ample.

Això es deu que en el futur, quan tot l'entramat de cases de les voreres hagi estat substituït, les voravies seran més espaioses i per ventura s'afegiran més carrils de circulació a aquesta via tradicional d'entrada a Palma.

El cert és que la majoria de cases estan deshabitades o mostren un estat de deixadesa. Si a això hi afegim que els llogaters componen una població envellida, obtenim un gran interès per part dels promotors urbanístics, que faran que la barriada canviï no només en l'aspecte arquitectònic, sinó també en el social, cultural, econòmic, etc.

La pregunta que molts es fan és si realment val la pena conservar una determinada tipologia d'arquitectura, que té més un valor testimonial que no patrimonial, o, per contra, augmentar el nombre d'habitatges en altura.

El que està per veure, emperò, és com serà l'accés a aquests pisos. Si n'hi haurà de protecció oficial a preus assequibles o si en tots s'anirà a cercar el major enriquiment possible obtingut a través de la venda.