El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el menorquí Guillem López Casasnovas, advertí ahir que l'«única salvaguarda» de la proposta d'Estatut d'Autonomia per evitar el «drenatge fiscal» que pateixen les Illes és la clàusula d'ordinalitat. Segons aquesta clàusula, un pic l'Estat aplicàs els mecanismes d'anivellament o de redistribució territorial, la renda per càpita de Balears no podria ser superada per la d'aquelles comunitats beneficiades pel sistema.
Així ho afirmà ahir l'expert abans de pronunciar la conferència Un finançament just per a les Illes Balears, en el marc del Fòrum OCB, que organitza l'Obra Cultural. López Casasnovas també destacà, com a aspecte positiu del nou Estatut, la millora en la participació dels imposts recaptats a Balears, que reduirà la dependència exterior.
En canvi, considerà un aspecte negatiu el fet que cap Estatut pugui definir els mecanismes d'anivellament i, per tant, aquests acabin en mans de la «discrecionalitat» del Govern central de torn. Per això, reclamà que la reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), on s'haurien de pactar aquests mecanismes, es produeixi de forma paral·lela a l'aprovació dels Estatuts.
D'aquesta manera, el sistema s'aproparia al federal, amb regles explícites i públiques. «Amb el sistema actual és l'Estat qui decideix si el tracte fiscal és o no just», advertí el catedràtic. Malgrat tot, considerà que la situació de les Illes Balears permet un diagnòstic de tracte fiscal «injust».
L'expert recordà que el dèficit fiscal balear és del 16'7% del PIB, el més alt de l'Estat, i considerà negatius els indicadors en estoc de capital humà, capital públic i capital social, perquè hi ha més abandonaments a l'ensenyament, les infraestructures són pitjors i es registren alts nivells d'immigració que poden generar guetos. A aquesta «foto estàtica» s'afegeix una «foto finish» que demostra que Balears, amb el creixement econòmic més baix de l'Estat, «va cap a enrere».
