El president del PSM, Jaume Sansó, anuncià ahir públicament que optarà a la secretaria general de la formació en el 18è congrés, previst per al 27 i 28 de maig. Els candidats a les autonòmiques i a l'Ajuntament de Palma, Mateu Crespí i Pere Muñoz, li feren costat i demanaren a l'altre aspirant a la direcció, l'exregidor de Ciutat Biel Barceló, que retiri la candidatura pel bé del partit.
Especialment contundent amb la presentació de la candidatura de Barceló fou Pere Muñoz, qui ja s'enfrontà amb ell per liderar el partit a Palma ara fa quatre anys. El regidor considerà Barceló un «militant bastant inactiu», l'acusà de cometre una «irresponsabilitat» presentant-se i criticà que hagués dut el partit a fer el «ridicul», reobrint debats interns en lloc de sortir «al carrer» per afrontar les eleccions.
«És la primera vegada que un candidat opta a la secretaria general dient que vol liquidar el partit», afegí Muñoz, qui considerà «impossible» que en un any es pugui constituir el bloc nacionalista i progressista que proposa Barceló. Per tot això, li demanà que renunciï a la candidatura abans del congrés previst.
El guanyador de les primàries per encapçalar la llista autonòmica del PSM, Mateu Crespí, assumí aquesta petició i recordà que l'encara secretari general, Biel Vicens, havia plantejat aquest congrés per preparar els equips de feina del candidat. En aquest sentit, deixà clar que «no hi ha millor líder» per al PSM que el seu «amic» Jaume Sansó i advertí que, com a cap de cartell autonòmic, només es planteja la hipòtesi que el seu «company» sigui secretari general.
Sansó, Crespí i Muñoz coincidiren a demanar que es posposin les disputes internes fins al següent congrés, que s'haurà de convocar després de les eleccions, i instaren tothom a treballar de cara als comicis. «Ara no val a fer experiments», sentencià Sansó.
A diferència de Barceló, que planteja un bloc de forces d'esquerra i nacionalistes, Sansó reivindica «la vigència ideològica del PSM» i es presenta sota un lema que aposta per «30 anys més» de partit. Defensa la «vocació majoritària» de la formació i el seu caràcter «municipalista» i proposa una gran presència de càrrecs municipals a l'executiva.