Joan Antoni Olivieri «Oli», Tolo Calafat i Tolo Quetglas arribaren ahir horabaixa al monestir de Tyanboche (3.800m). L'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2006» prossegueix la seva marxa per la vall del Khumbu en direcció al camp base (5.400m.), tot i que l'helicòpter que els havia de dur la resta de l'equip no pogué enlairar-se a causa d'una vaga general que s'inicià despús-ahir a Katmandu i que sembla que va per llarg.
Tot i aquest nou entrebanc, els expedicionaris optaren per seguir ruta cap a la glacera del Khumbu empesos pel «sirdar» o cap de xerpes del grup, Psang Tsiring, qui romandrà a Namche Bazar fins a tenir la certesa que tot el que falta ha arribat, al voltant de 350 quilos de material d'escalada i roba d'abric, a més d'altres estris de la infraestructura del campament. És molt probable que l'equipatge dels escaladors no estigui a la seva disposició fins a dos dies després de l'arribada al camp base.
Qui es veurà més afectat per aquest fet serà Tolo Quetglas, qui té tota la roba tèrmica en un dels bidons que continuen a l'aeroport de Katmandu. Però també hi ha la possibilitat que la darrera etapa entre Lobuche i Gorak Shep s'allargui un dia més, de manera que aquest Tolo pugui gaudir de l'ambient «més càlid» dels refugis. L'expedició mallorquina té previst prendre possessió de la seva parcel·la als peus de la gran muntanya entre dimecres i dijous sant, «a punt per fer les panades», afirmaren els tres.
Quant a la incòmoda i sobtada gastroenteritis de Tolo Calafat, després d'un rigorós règim d'aigua amb sals minerals, sembla haver-se recuperat. De fet, ahir, a l'etapa entre Namche i Tyangboche -tres hores i mitja de marxa amb un desnivell acumulat de 800 metres-, demostrà haver recuperat la seva excel·lent forma física.
De les 66 botelles que l'expedició tenia en dipòsit a Katmandu, només 44 eren seves. La resta (14) pertanyien a Jesús Calleja, que pujarà al Lhotse per la ruta del Khumbu, i a Carlos Pauner (8), que provarà l'ascensió al Daulaghiri. Ambdós escaladors compartiren permís d'ascensió a l'Everest el 2005.
Així que entre Oli i els dos Tolos surten a 14 botelles per cap, de les quals cada un d'ells en cedirà sis als seus xerpes d'alçada. Tanmateix, «l'oxigen no és en cap cas una garantia de fer cim. Tan sols és un suplement a la manca d'oxigen a partir dels 8.000 metres, ja que la seva presència es redueix un 80% a l'aire que respiram», explicà Tolo Quetglas. Pel seu costat, Oli assegurà que «el repte de pujar sense oxigen ens il·lusiona, però no és el que perseguim ara mateix. Els tres tenim experiència en vuit mils sense oxigen, però l'Everest és com un vuit mil sobre un altre vuit mil». Dels milers de persones que han aconseguit pujar dalt de l'Everest, molt pocs ho han aconseguit sense oxigen. Tolo Calafat insistí a dir que «crec que fer ús o no d'aquest instrument per a l'ascensió no posa ni lleva mèrit al fet de pujar al sostre del món».
