Matas afirma que la Platja de Palma es remodelarà amb ajuda de Madrid o sense

Justifica els grans hotelers mallorquins que venen els seus establiments obsolets

Matas, acompanyat per la vicepresidenta del Govern, el conseller de Turisme i els presidents dels consells de Menorca i d'Eivissa

TW
0

E.D. Madrid.

El projecte de remodelació de la Platja de Palma es durà a terme amb ajuda de Madrid o sense, segons assegurà ahir el president del Govern balear, Jaume Matas, en la mostra turística que té lloc a Madrid.

Matas espera el suport de l'Administració central, però afirmà que és un «compromís personal» i que el projecte es durà a terme «caigui qui caigui». «Ens hi jugam molt en relació a projectes que vindran després. Hem de ser capaços de reconvertir una zona turística».

Un grup d'experts valorà en prop de 1.000 milions d'euros les obres en infraestructures i en serveis que s'hauran de realitzar. De les paraules del president es desprèn que l'Executiu assumiria aquesta despesa.

De moment, el projecte està aturat, ja que Madrid proposà canviar la figura del consorci actual per un d'urbanístic, perquè amb les concessions l'ens aconseguiria els doblers necessaris per iniciar l'actuació.

D'altra banda, Matas atribuí a la «globalització del turisme» i a la «diversificació de les destinacions» el fet que els grans hotelers mallorquins Escarrer, Riu i Barceló hagin posat a la venda els seus hotels obsolets a les Balears per invertir en altres indrets més competitius. «No s'ha d'exagerar ni descontextualitzar el fenomen», explicà juntament amb el conseller Flaquer. «Aquestes operacions no tenen res a veure amb el nostre model turístic, que és madur i no ha de lluitar per posicionar-se. Es tracta de decisions empresarials relacionades amb la globalització de la indústria».

D'altra banda, Matas destacà les xifres «històriques» del 2005, amb 11'6 milions de visitants i amb un augment de la despesa turística del 6'5%. Tot i així, Mallorca ha estat l'única illa que ha incrementat el nombre de visitants, mentre que a Menorca han caigut un 2% i a les Pitiüses un 3%.

Enguany es destinaran gairebé 21 milions d'euros a promoció turística. Les prioritats seran Regne Unit, Polònia i la Xina. La promoció de les illes menors serà preferent.