El que fóra batle de Manacor entre 1999 i 2003 i actualment conseller de Cooperació Local del Consell de Mallorca, Miquel Riera Servera, va morir als 45 anys la matinada d'ahir d'una aturada cardiorespiratòria.

Devers les cinc del matí, els familiars avisaren la Policia Local de la indisposició de Riera que demà compliria 46 anys. Una ambulància auxilià l'exbatle però el metge no va poder fer res més que certificar la seva mort.

La notícia va causar consternació a la capital del Llevant i entre la classe política municipal, insular i autonòmica on Riera era molt conegut i apreciat pel seu tarannà alegre, obert i la seva generositat.

Miquel Riera era llicencià en farmàcia al 1985 per la Universitat de València. Heretà la farmàcia de la cèntrica plaça de sa Bassa de Manacor del seu padrí, i tal vegada també la vocació política, ja que ell també fou batle de Manacor.

Casat i amb dues filles i un fill, Miquel Riera inicià la seva militància política en les files del PP, partit que abandonaria al 1996 per fundar una nova agrupació independent: Alternativa Liberal de Manacor (ALM).

La seva primera irrupció com a cap de llista fou en les eleccions de 1999 en les quals ALM aconseguí un únic regidor. Després d'unes dures negociacions postelectorals a Manacor se signà el també anomenat Pacte de Progrés amb el qual Miquel Riera pujà a la batlia amb el suport dels independents d'AIPC, el PSM i el PSOE.

Pocs mesos després, al novembre de 1999, s'anuncià la unió d'ALM amb Unió Mallorquina.

Per Riera estar al capdavant de l'Ajuntament no fou un camí de roses. Es mantingué ferm amb les seves decisions i no s'arrufà davant les exigències del pacte de govern o de l'oposició. La primera prova d'això fou a l'agost de 2001, quan destituí un regidor del PSOE dels seus càrrecs per «pèrdua de confiança». Riera oferí mantenir el pacte però els socialistes passaren a l'oposició.

Tan sols un any després de govern, el juliol del 2002, els cinc regidors del PSM abandonaren l'equip de govern després que Riera ordenés la tala de les 84 mèlies del passeig de Na Camel·la. Fou la decisió més impopular que prengué Riera, qui va mantenir en tot moment la seva posició emparat pels informes dels tècnics municipals.

Després de mesos de govern en minoria amb Riera i tres regidors de AIPC, -pocs per una ciutat com Manacor- l'equip de govern pactà amb el PP per finalitzar l'exercici.

Tot i l'aldarull, Riera guanyà en popularitat a la ciutat. Els veïns de Manacor li reconegueren la seva feina i tarannà i, de fet, les urnes cantaren: en les eleccions de 2003, ALM-UM passà d'un a sis regidors. Ara bé, aquest cop i per aquelles coses de la política, el seu partit quedà a l'oposició. Riera compaginava la seva feina com a cap de l'oposició al pacte (PP-AIPC) i el seu càrrec de conseller de Cooperació Local.