Tant la batlessa de Palma, Catalina Cirer, com la consellera d'Obres Públiques, Habitatge i Transports, Margalida Isabel Cabrer, coincidiren a reafirmar el seu compromís de realitzar la rehabilitació integral de les cases de Corea al Camp Redó, encara que no trobin un soci privat per fer-la.

A pesar de la complexitat tècnica del projecte, ambdues parts el consideren bàsic per al desenvolupament urbanístic i social de la barriada. Tant Cirer com Cabrer destacaren la «dificultat tècnica» que pot suposar l'execució d'aquest ambiciós pla a través del consorci Palma Segle XXI. Ara per ara, l'Ajuntament està pendent de resoldre el concurs d'idees i, sobretot, que els tècnics defineixin la «viabilitat» de les dues propostes presentades.

Davant del perill que el concurs pugui quedar desert i el projecte no es pugui dur finalment a terme, la batlessa precisà que «la millora de la qualitat de vida dels residents del Camp Redó és la part bàsica del pla de rehabilitació, el qual s'ha de dur a terme si volem fer avançar la barriada des d'un punt de vista urbanístic i social. Per això, ens comprometem a fer-lo, encara que no trobem un soci privat».

El mes de juliol passat, l'Ajuntament rebé dues propostes per a la realització del pla de reforma del Camp Redó. El projecte ha de suposar la substitució de l'actual grup de 558 habitatges construïts el 1958, durant la dictadura de Franco, a més de la creació de nous equipaments i infraestructures a la zona, com un aparcament soterrat.

Les dues propostes que estudia Cort són, d'una banda, la UTE composta per Gerència Immobiliària Balear, Estel-Enginyeria de Comunicacions, Ares Gestió Urbanística, FCC i Invernostra, i de l'altra, el Grup Bruesa.

Soterrament
Quant a la polèmica obra de soterrament de les vies del tren i el reiterat incompliment d'horaris, la consellera Cabrer explicà que «encara hi ha pendents unes feines puntuals que no es poden interrompre i que requeriran que s'estudiï la possibilitat d'excedir els terminis d'horari establerts per l'Ajuntament de Palma».

La resposable autonòmica assegurà que «més d'una vegada la feina se n'ha anat en orris pel fet d'haver de complir escrupulosament l'horari marcat per Cort». Cabrer justificà les molèsties en la magnitud de les obres del corredor ferroviari.