L'economia balear està encara lluny d'arribar a la plena ocupació laboral

Només l'any 2001 l'Arxipèlag s'acostà als indicadors de màxima creació de feina

Una plena ocupació pareix exigir que la construcció i el turisme es desboquin, com succeí a començaments de segle

Bartomeu PicornellPalma04/12/05 0:00

Les Balears són enfora encara d'aconseguir la plena ocupació, una fita històrica que tan sols s'ha fregat en moments de sobreacceleració de l'economia com ara l'any 2001. Els economistes consideren que la plena ocupació s'aconsegueix quan la taxa d'atur s'aproxima al 5 per cent.

L'estudi Nuevas estimaciones de pleno empleo en las regiones españolas, publicat per l'Institut d'Estudis Fiscals, posa en relleu que les Illes no formen part del grup de comunitats autònomes que han aconseguit l'eliminació de l'atur no estructural. Es tracta d'Aragó, Madrid, Navarra i la Rioja.

Les Balears, segons aquesta anàlisi que abasta el període 1990-2004, presenta taxes d'atur molt pròximes a la mitjana de l'Estat espanyol. Tan sols l'any 2001, la mitjana trimestral de la taxa d'atur disminuí fins al 5'6%. Els altres millors exercicis foren els de 2000, amb una taxa d'atur del 7'6%; i el de 2002, amb un 7%.

Aquests anys coincideixen amb els moments en què tant el turisme com la construcció presentaven una evolució tan desbocada que preocupà fins i tot a la dreta conservadora. De 1999, és la frase de Jaume Matas, en sortir d'una audiència amb el rei: «Anam cap al precipici».

La sèrie històrica de taxes d'atur recollida a l'estudi posaria en relleu una de les contradiccions del model balear: la plena ocupació tan sols es frega amb ritmes de creixement anual molt alts en la construcció i el turisme, que arriben a ocasionar malestar entre la població per la pèrdua de qualitat de vida.

Per contra, com demostren les enquestes de clima empresarial que elabora anualment la Cambra de Comerç, la més lleugera desacceleració ocasiona un preocupant índex de pessimisme empresarial.

La mateixa observació es pot realitzar amb les opinions dels consumidors recollides en l'Enquesta Contínua de Pressuposts Familiars que elabora l'Institut Nacional d'Estadística.