El col·lectiu que serà objecte de la nova Conselleria ja reuneix 250.000 electors

En concret, segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística -INE-, en el darrer padró oficial (actualitzat l'1 de gener del 2004) les Balears tenien 228.949 ciutadans majors de 20 anys i nascuts a la resta de l'Estat. La major part d'aquests residents tenen dret de vot, llevat dels que n'estan incapacitats per llei.

A més, s'hi han d'afegir tots aquells de 18 i 19 anys amb el dret esmentat, però que no apareixen a separats dels de 16 i 17 anys a les estadístiques. Tanmateix, just representarien devers 5.000 ciutadans més, ja que l'immigrant originari d'altres comunitats autònomes no sol ser tan jove.

Un altre col·lectiu que serà objecte d'atenció per a la nova Conselleria és el dels balears que resideixen, amb els seus descendents, a l'estranger. Aquest grup comprèn 10.094 persones amb dret de vot, la majoria de les quals són fills i néts d'emigrants i que han obtingut la nacionalitat espanyola i s'han registrat en el cens electoral d'algun municipi de l'Arxipèlag.

Així mateix, convé esmentar que l'1 de gener de l'any passat eren ja 20.023 els residents nascuts a l'estranger però que ja tenen la ciutadania espanyola. Entre aquests, hi predominen sobretot els llatinoamericans.

D'altra banda, s'ha de tenir en compte que la capacitat d'influència dels immigrants i dels emigrants sobre els resultats electorals augmenta convocatòria rere convocatòria. De fet, l'any 1999 els peninsulars residents a les Balears, els illencs emigrants i els estrangers nacionalitzats sumaven devers 225.000 electors, prop de 35.000 menys que ara. És a dir, que prop de dos de cada tres nous electors provenen d'aquests tres col·lectius.