algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

La tempesta de Calvià, la música... d'Algaida

La pluja amenaçà fins a darrera hora de deslluir l'emotiu acte central de la Diada de Mallorca

Una inoportuna tempesta amenaçava, des de primeres hores de l'horabaixa, l'acte central de la Diada de Mallorca. Un polític insular, que féu de meteoròleg per l'ocasió, informava que els niguls arribaven de Calvià, justament de Calvià.

Les primeres gotes de pluja banyaren unes cadires perfectament alineades. El personal del Consell patia pel concert programat mentre netejava les teles que havien d'acollir els darreres dels centenars de convidats.

Les autoritats anaven arribant al centre de cultura de La Misericòrdia. Just abans de l'entrada, desenes d'activistes els escridassaven fent-los saber que «qui estima Mallorca no la destrueix». Col·lectius antiautovia, «Salvem la Real», defensors dels espais verds de Calvià -aquests eren els més utòpics- i, fins i tot, detractors de les empreses de cotxes de lloguer. Tots units per una causa tan digna com impossible, almanco per ara.

A dins, a l'idíl·lic pati de l'edifici, començaven a asseure's les cares més conegudes de Mallorca, les que més surten als diaris. No faltava gairebé cap representant de la classe política, la societat civil, els estaments militars, els cercles econòmics i financers, els sindicats, els mitjans de comunicació. Tothom volia escoltar un dels parlaments més esperats de l'any. La princesa actuava, i ho feia enmig d'un escenari polític com a mínim interessant.

Tots els partits hi eren representats. UM gairebé en ple; el PP, encapçalat per Matas -que no aplaudí quan Munar anuncià una tv en «la nostra llengua»-; EU-EV, amb Margalida Rosselló; el PSM, de la mà de les representants al Consell; i el PSIB amb bona part de la seva cúpula, però sense Francesc Antich.

Però l'absència del secretari general va ser suplida amb escreix. Algaida hi era present transformada en el cos del compositor Joan Valent. Era el convidat de luxe de la vetlada i estrenava cassaca negra dissenyada per Rafel Lladó. Les seves Quatre Estacions de Mallorca esperaven. Els trons ja no sonaven. El cel s'havia obert.

La Balanguera s'escoltà per primera vegada quan finalitzaren els lliuraments de guardons. No seria la darrera. Amb el temor que l'infraestructura de so no funcionàs, es preparava l'orquestra que havia d'interpretar el concert de Valent en primícia mundial.

La música celestial -de flabiols, xeremies i violins- envaí finalment l'improvisat «pati de butaques». La música arribà d'Algaida per escampar definitivament els mals presagis del temporal meteorològic. La maregassa política encara no s'ha apaivagat. Però ahir tocava Diada i bones cares.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.