El sindicat Unió de Pagesos denuncia que les grans superfícies del comerç presents a les Balears fa anys que exerceixen un «boicot» encobert als productes de ramaderia i horta propis de les Illes Balears.
Per pal·liar la situació, el secretari general de la Unió, Gabriel Torrens, té previst reunir-se amb els responsables de la Conselleria d'Agricultura per fer força i, malgrat «ser conscients que no es pot obligar ningú a comprar un producte, dir-los que per ètica haurien de participar en la producció balear». En aquest sentit, Torrens explicà que en la legislatura passada el Govern va exercir aquesta «pressió», però que en aquests dos darrers anys han notat una manca de suport que esperen que l'Administració els torni a donar, «convidant les grans superfícies a fer costat al producte balear».
Torrens explica que fa uns dos o tres mesos hi havia una important oferta de carn a les Illes que no es venia. «Ningú no la volia a cap preu», afirma. Segons Unió de Pagesos, l'explicació de les grans superfícies és que les compres es fan cada vegada més centralitzades. No obstant això, creu que allò important és donar als clients l'oportunitat de comprar productes de qualitat illencs, que en molts casos són «únics i exclusius i molt valorats en altres regions».
Menys creixement
El darrer informe de conjuntura econòmica, elaborat per la Conselleria d'Economia, donava un creixement previst del Valor Afegit Brut (VAB) de l'activitat agrària del 2,1 per cent. Això significa una important disminució respecte del VAB de l'any passat, que fou del 4,97 per cent.
El Govern planteja com a causa principal de la minva en la previsió les condicions climatològiques patides a l'hivern i a la primavera, que danyaren els cultius. Unió de Pagesos fa la mateixa anàlisi: la sequera ha afectat la producció de cereals i les gelades han complicat el cultiu de la patata primerenca, fet que ha duit a una reducció de les exportacions d'un 71,6 per cent. A aquests motius hi afegeixen la manca de demanda de les grans superfícies, que s'ha notat de manera especial en la carn, les fruites i les verdures, i que provocà un col·lapse de la producció en els mesos de juny i juliol.
Per sectors
En una anàlisi més exhaustiva per sectors, la pesca va començar l'any amb el conflicte del peix fresc mallorquí, motivat per les desavinences entre pescadors i detallistes en la fórmula de comercialització de la mercaderia. Es va resoldre amb el compromís per part dels dos sectors d'establir un reglament que defineix el funcionament de la llonja de peix. La producció pesquera declarada en el primer trimestre ha estat de 656.009 kg, amb un valor en primera venda de 3.801.421 euros. Si ho comparam amb el mateix trimestre de 2004, aquestes dades suposen una disminució del 20,6 per cent en pes i del 6,06 per cent en valor econòmic. Tanmateix, el preu mitjà del peix s'ha incrementat un 15,1 per cent.
La ramaderia s'ha vist condicionada pel retard en el creixement de la pastura, que ha forçat els pagesos a augmentar les despeses. Aquesta situació és especialment greu a l'illa de Menorca, en un moment en què els ingressos de les finques davallen per la baixada del preu del formatge. Unió de Pagesos preveu una tendència a la baixa en ramaderia i llet, provocada també per la manca d'inversions i infraestructures. «Alguns escorxadors estan sobredimensionats, mentre que d'altres són evidentment petits. No hi ha coordinació», assegura Biel Torrens.
Per altra banda, en l'agricultura els cultius de patata han reduït la seva producció entre un 25 i un 30 per cent; els cereals es calcula que han patit una disminució d'entre el 40 i el 50 per cent i les proteginoses (pèsols, mongetes...) ho han fet gairebé un 80 per cent, segons dades que maneja el sindicat Unió de Pagesos.
