Sols un 3'6% dels habitatges acabats els últims cinc anys són de protecció oficial

Les estadístiques de Foment evidencien també grans diferències entre els habitatges iniciats els darrers cinc anys i els acabats. D'aquesta manera es pot comprovar que, si bé els pisos protegits acabats han estat 1.946 (un 3'6%), els iniciats en el mateix període són 2.599 (un 7'5%). La diferència demostraria un major impuls en la política d'habitatge dels darrers governs autonòmics, encetada en la legislatura passada pel Pacte de Progrés, i que ara comença a tenir efectes. De fet, fou l'any 2002 quan més pisos protegits s'iniciaren, 817.

Pel que fa als habitatges lliures, el 2004 se n'acabaren tants com a finals dels anys noranta, 5.957, a causa dels efectes de les moratòries imposades a partir del 2000. Amb tot, fou en els anys 2001 i 2002 quan més cases s'enllestiren (12.047 i 12.090, respectivament), per l'existència de llicències anteriors a l'entrada en vigor de les moratòries.

Els efectes d'aquestes suspensions cautelars de llicències sí que s'aprecien clarament en el nombre total d'habitatges iniciats a partir de l'any 2002, quan comença una caiguda en picat de la construcció. Si l'any 2001 s'havien iniciat 12.332 cases, el 2004 només foren 6.204, gairebé la meitat. Precisament les conseqüències sobre els habitatges començats, que es produeixen a partir de 2001, no es traslladen als acabats fins el 2004.

En conjunt, les moratòries i l'impuls que portava el sector de la construcció des de finals dels anys noranta servirien per justificar l'enorme diferència que hi ha entre cases iniciades i acabades en els darrers cinc anys (2000-2004) a Balears. En aquest període s'han començat a construir 34.434 habitatges, però, en canvi, se n'han conclòs 53.283, 18,849 més. Tot i que l'any 2004 la situació s'estabilitza -s'inicien 6.204 habitatges i se n'acaben 6.499-, és de preveure que l'aixecament de les moratòries torni a impulsar el sector a l'alça.