«Li sembla bé que la llengua catalana tengui, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial a les Illes Balears?». Aquesta és una de les preguntes que formula el Govern balear en un qüestionari remès a diverses entitats socials per copsar la seva opinió respecte la reforma de l'Estatut d'Autonomia.

El qüestionari, que s'ha enviat almenys a les cases balears a l'exterior, va precedit d'una carta de la vicepresidenta Rosa Estaràs, que convida a «manifestar els dèficits i les mancances» que presenta l'actual text estatutari.

L'enquesta recull preguntes diverses sobre aspectes que s'han posat a debat en el procés de reforma i, entre altres, pregunta sobre la importància que aquestes entitats atorguen a l'Estatut en la «vida socioeconòmica». En el cas de la llengua, no qüestiona ni la seva denominació, ni fa cap referència a les modalitats i només demana sobre la conveniència de mantenir l'oficialitat del català. En aquest cas, ofereix tres respostes: sí, no li importa o no i permet formular propostes alternatives.

A banda de la llengua, el Govern també insta les entitats a posicionar-se sobre la denominació «Illes Balears» per a la comunitat o sobre la representativitat de la composició del Parlament. Entre les 14 preguntes, també en figuren dues sobre el règim fiscal de Balears: «li sembla just que Balears tengui el mateix tractament fiscal que la resta del territori de l'Estat?» i «considera necessari un Règim Especial per a les Illes Balears?».

El paper dels consells també és objecte de debat i, després d'enumerar les competències que poden assumir les institucions insulars, el Govern pregunta a les associacions si consideren «oportú» que els consells les exerceixin. Es demana si l'activitat d'aquestes «s'exerceix de forma coordinada».

L'Executiu aprofita per sondejar sobre dues competències que podria assumir l'Estatut: la d'estrangeria i la de gestió aeroportuària; i insta els enquestats a proposar noves competències concretes. Finalment, també inquireix sobre la possibilitat que en el futur el president del Govern pugui dissoldre el Parlament i convocar eleccions.