M.M. Maria.
Miquel Bergas Ferriol és el darrer pregoner que exerceix a Mallorca. Començà fa gairebé vint anys i pensa continuar fins que la salut li ho permeti, ja que per a ell pregonar o «fer una crida», com ho defineix, és més un plaer que una professió.

«Vaig començar per juliol de 1988. El batle de llavors em digué que servia per fer pregons perquè tenc bona veu; abans havia estat escolà a l'església i ja m'encarregava d'anunciar els noms dels morts i de tocar les campanes. Per fer-ho bé, vaig estudiar primer tot el recorregut previst. Repetesc la crida als 37 caps de cantó que té Maria, i de vegades canvii un poc la ruta i hi afegesc altres trams», explicà ahir.

En total, es torba una hora o una hora i mitja per informar el poble d'una notícia. «Depèn del temps que la gent m'enredi», diu.

El megàfon, la furgoneta municipal i el paper informatiu de la Sala són totes les eines de les quals disposa per realitzar aquesta tasca. «Faig feina a la brigada de manteniment de l'Ajuntament i no he cobrat mai per cap pregó: són de franc. Els solc fer en hores de feina, però si ha de ser en cap de setmana o en vacacions m'és igual, perquè és una cosa que m'agrada».

En opinió seva, encara que les tecnologies avancin, els pregons són la manera més efectiva de difondre una nova en una localitat petita com és Maria. Així, defensà l'existència d'aquesta figura, que a Mallorca està en perill d'extinció. «Segons quines setmanes, no faig cap crida i segons quines n'he de fer tres, depèn. Generalment són notícies sobre la tercera edat, excursions que organitzen o festes, i altres vegades sobre sopars de tot el poble o anuncis de l'Ajuntament».

Segons ell, la seva comesa és molt important per al poble. «Una vegada vaig estar malalt i no podia fer feina. Penjaren un cartell perquè la gent s'apuntàs a una excursió i no s'hi apuntà gairebé ningú, perquè molts no ho havien sabut. Els pregons són molt més efectius que un taulell d'anuncis, perquè just en un matí tot el poble se n'assabenta sense haver d'anar a la Sala», afirmà.

Tècnica
Miquel cobra 830 euros al mes com a membre de la brigada municipal. Ara té 56 anys, però no pensa en la jubilació. «Mentre tingui salut i l'Ajuntament requereixi els meus serveis, continuaré fent crides, perquè és una activitat que m'encanta».

A Maria de la Salut, tothom el coneix i considera la seva tècnica molt bona. Fa dos tocs de sirena amb el megàfon i espera que la gent surti al carrer. Llavors comença a recitar: «L'Ajuntament informa que...».

Miquel Berga està orgullós de ser el darrer pregoner de Mallorca. Conta que fa uns anys conegué el de la localitat de Llubí, pròxima a la seva, però que per raons de salut s'havia hagut de retirar i encara no li han trobat cap substitut. «Això de les crides no funcionaria en una ciutat, però en un poble petit sí: la gent sempre em demana que ho repeteixi i, quan em veuen amb el megàfon i amb la furgoneta, ja s'acosten per demanar-me què he d'anunciar. Amb les crides, la gent s'assabenta de tot des de ca seva mateix».